Egipte planifica un museu submarí a Alexandria

Els funcionaris afirmen que la idea, que ha de rebre encara suport governamental, pot atraure turistes cap a aquesta ciutat portuària de la Mediterrània, les congestions de trànsit i els deslluïts edificis de la qual pretenen fer ombra al seu gloriós passat. «La idea ha estat acceptada pel Consell Superior d'Antiguitats, però hem de persuadir d'altres que és factible i atractiva també des del punt de vista econòmic», digué Gaballa Ali Gaballa, secretari general del Consell. «He de convèncer la gent que no estic boig. El principi bàsic és molt simple: no pots tenir un parc davall l'aigua si no saps que hi haurà suficients persones que el vulguin veure», afegí.

Espectaculars descobriments d'arqueòlegs marins, encapçalats pel francès Franck Goddio, han reviscut l'interès per les runes de l'antiga ciutat que quedà sota l'aigua després d'una sèrie de terratrèmols i inundacions, fa més de 1.600 anys.

Tresor davall l'aigua  

L'equip de Goddio, que des des fa tres anys realitza excavacions davall l'aigua, aixecà dues estàtues de la submergida illa d'Antirhodos, on Cleopatra tenia un palau.

Una era petita, una ben conservada esfinx, el cap de la qual és un retrat del pare de Cleopatra, Ptolomeu XII, i l'altra, gairebé en perfecta condició, era un sacerdot d'Isis, embolcallat en un abric i sostenint un gerro canònic.

Ibrahim Darwixh, cap del departament d'Arqueologia Marina en el Consell Superior d'Antiguitats, digué que les dues valuoses relíquies podrien ser exhibides en un museu, però que la majoria dels objectes es deixarien davall l'aigua per ser vists pels visitants del parc submarí. «Si la construcció del museu sota l'aigua fructifica, seria el primer museu d'antiguitats sota l'aigua i crec que posaria Alexandria en el mapa del turisme», indicà.

Sostres transparents  

Entre les idees per al parc submarí s'hi inclou usar bots amb el trespol de cristall i construir túnels transparents davall l'aigua. La zona reial és a sis o set metres sota l'aigua a la badia d'Alexandria, no gaire lluny de la ciutat moderna, en una zona d'aigües contaminades. «Des del 1992, l'aigua ha millorat», indicà Darwish. «Ara hi ha bona visibilitat des de tres metres, cosa significativa ja que el 1992 només es veia a 30 centímetres», afegí. Les autoritats de la ciutat d'Alexandria han reduït la quantitat d'albelló en el port i prometen acabar aquesta pràctica a final d'any. Gaballa explicà que les forces armades han deixat ja de llançar blocs de formigó a la badia per protegir les seves instal·lacions de l'erosió i que van malmetre algunes restes.

Per finançar el parc caldria, a banda del suport del Consell Superior per Antiguitats, ajuda del govern, la Unesco, donants estrangers i companyies privades. Les runes submergides ocupen devers tres quilòmetres quadrats, la majoria de l'època dels Ptolomeus, que regnaren com a faraons durant gairebé tres segles fins el suïcidi de Cleopatra l'any 30 a.C. Els bussejadors de Goddio trobaren també enguany, i ben preservades, restes d'un naufragi en el port reial d'Antirhodos. L'equip, que estimà les restes d'entre el 90 a.C. i el 130 d.C., recuperà ceràmiques i joies. «Estan molt conservats i podrien permetre estudis d'arquitectura naval», digué l'Institut Europeu d'Arqueologia Submarina.

Gaballa indicà que els arqueòlegs marins exploren actualment quatre llocs de la costa nord egípcia i un del mar Roig. Entre aquests llocs s'inclou Abu Qir, prop de la badia d'Alexandria, on l'equip de Goddio trobà restes d'un naufragi de l'embarcació Orient, de la flota de Napoleó, que va ser enfonsada en una decisiva batalla sota el comandament de Nelson.

Nova era per a una ciutat històrica  

«Hem obert un nou món per a l'egiptologia i per a Alexandria. Sempre hem treballat en terra, però ara ho estam fent davall l'aigua», declarà el responsable de les noves excavacions. Els impulsors d'aquest innovador projecte museístic esperen que l'activitat arqueològica al voltant d'Alexandria restauri la fama de la ciutat, malmesa els darrers temps. En aquest sentit, l'arqueòleg afegí: «La gent ha oblidat que Alexandria deu el seu nom a una de les més grans figures de la història: Alexandre Magne. La gent parla d'ell com un conqueridor, però fou un somiador que construí ciutats que estan orgulloses de dur el seu nom».