Emma Orczy, baronessa d'Hongria, publica en anglès, a Londres,
la seva novel·la The Scarlet Pipernal (La Pimpinel·la
Vermella) que entrarà a formar part de les obres mundialment més
famoses del gènere d'aventures. Nascuda a Tarnaörs el 1865 i essent
encara molt jove hagué d'emigrar del seu país i va fer els primers
estudis a Brussel·les i París. Pocs anys després, amb una gran
afecció per la pintura, es translladà a Londres, on creà, a l'estil
dels personatges de Dickens o Stevenson, el seu heroi. Atreta pel
fet històric i singular de la Revolució Francesa, estudià el tema
profundament, amb llargues lectures de l'obra de grans
historiadors, com Carlyle, i recercà tota casta de documents
d'aquella època. Fruit d'aquests esforços és aquest «Pimpinel·la»
audaç i generós que fou acollit molt bé des del primer moment per
part del públic.
La baronessa, després de pelegrinar per diverses parts del món,
decidí que la seva llar definitiva era la capital britànica i allà
es casà amb el pintor Montague Barstow. Així, la baronessa quedava
per a sempre unida a la petita flor vermella que simbolitzava
bravesa i grandesa d'esperit. El text de la primera novel·la obrí
camins a episodis posteriors i així, La muller de Lord Tony
és una segona aventura del personatge que entre altres
consideracions ens permet de llegir: «Antoni Melun, el carreter,
que estava a punt de casar-se, havia agafat dos coloms amb parany
en els boscos del senyor de Kernogan. Ho va fer, no perquè tingués
necessitat dels coloms, sinó per afirmar els seus drets d'home.
Encara que pobre, els seus patiments no eren més grans que els de
centenars de pagesos en moltes llegües al voltant; però pagava
tants imposts i contribucions, de manera que quasi tota la collita
de la seva petita part de terra passava a mans dels recaptadors,
mentre que el duc de Kernogan no contribuïa amb un cèntim a les
despeses de l'Estat; i el pobre pagès vivia miserablement amb una
mica de blat i de civada, alhora que els coloms del duc estaven ben
grassos de menjar-ne. No volia Antoni Melun menjar-se els coloms,
sinó donar a entendre al duc que ni Déu ni la Natura havien
disposat mai que les aus i la salvatgina dels boscos fossin de
propietat exclusiva d'un home amb preferència a un altre...».
El cinema i la televisió han fet diferents versions d'aquestes
obres amb el mateix èxit que la literatura. La Revolució Francesa,
segons aquests textos, fou un procés inevitable a causa de l'abús
incontrolable que l'aristocràcia dominant exercia tirànicament
sobre el poble. La revenja popular, la revolució, caigué, com és
natural, en crims i abusos de signe contrari. I és que al llarg de
la història, poques vegades, trobarem en l'actuació de l'home, el
seny i l'equilibri.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.