«El nostre repte és que la gent que no balla pugui tenir aquest
disc per escoltar-lo. És música de ball, però hem intentat, amb els
arranjaments i la qualitat que hem cercat, que la música sigui
també per escoltar», afirma Antoni Roig, responsable d'Al-Mayurqa
en parlar sobre el nou disc d'aquesta formació musical.
El disc, que apareixerà la primera quinzena de desembre, està
compost per quinze temes. És un monogràfic de música de ball de bot
amb segell propi. «Dos són tradicionals i els altres, de creació
pròpia», comentà Roig.
Anem de festa, que així es dirà el treball, estarà
dedicat «al taller i a les escoles de ball de bot per la feina
feta» durant tots aquests anys. Serà, doncs, un disc per ballar,
però, també amb la qualitat suficient com per poder-se escoltar
tranquil·lament. «Hi hem posat sons més actuals, com ara guitarra
acústica, mandiola, percussions de caire àrab... Teníem ganes de
donar pas a coses noves. Nosaltres creim que s'ha de poder fer
música popular del segle passat però sense oblidar que som al segle
XX, sinó mai no podrà ser una alternativa a la música anglosaxona,
a la que es fa des de multinacionals», explicà Roig.
El treball està pràcticament acabat, però encara queden un
parell d'hores d'estudi. Un estudi excel·lent, per cert. «Ens queda
encara un poc de feina a l'estudi i després hem de fer les mescles.
Però voldríem agrair la tasca de Miquel Brunet, a Ona Digital, i
destacar els nous estudis de Bunyola, que són preciosos», apuntà el
músic.
Al-Mayurqa va néixer el 1994 d'una escisió de la Revetla de Son
Ferriol a causa de les diferents formes d'entendre la cultura
popular. El formen Aina Jaume, Neus Jaume, Maria Vilches, Joan F.
Escudero, Miquel Carbonell, Gaspar Jaume i el mateix Toni Roig. El
primer treball de la formació, Projecte roig, arribà un any
més tard. El disc va ser tot un èxit. Sense anar més lluny una de
les cançons, «Mai l'amor és impossible», va rebre el premi Cerverí
de Girona a la millor cançó. Aquest premi es decidia per votació
popular a través de Catalunya Ràdio.
En el segon disc, De poetes i altres codolades, la
formació ja va experimentar els sons acústics i va mantenir la
percussió del primer treball. Ara, amb Anem de gresca,
l'evolució cap al so personal dins la tradició continua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.