Els astrònoms afirmaren dimecres passat que trobaren encara més
evidències que la lluna Europa de Júpiter i tal vegada una segona
lluna, Calixt, podrien tenir oceans líquids davall les seves
escorces gelades.
Varen afirmar que la nau Galileu, que ha estat orbitant al
voltant de Júpiter des de l'any 1995, ha recollit dades que
demostren que Europa i Calixt varen afectar els camps magnètics del
planeta. Ja que cap lluna no té camp magnètic pel seu compte,
l'efecte és sorprenent. Una bona explicació, segons varen escriure
Krishan Khurana i alguns col·legues de la Universitat de
Califòrnia, a Los Angeles, a la revista Nature, és que s'estiguin
formant oceans líquids salats davall el gel, fet que causa la
formació de camps electromagnètics.
Els científics creuen que hi ha possibilitats que hi hagi vida o
que n'hi hagi hagut algun cop en aquests oceans subterranis. «Una
de les condicions que hi ha d'haver per a l'origen de la vida es
compleix en aquests satèl·lits», va assegurar en una entrevista
telefònica Fritz Neubauer, un geofísic de la Universitat de
Colònia, Alemanya.
En un comentari d'acompanyament publicat a Nature, Neubauer es
va mostrar d'acord amb Khurana que l'explicació més probable per la
inducció electromagnètica és la presència d'aigua líquida.
Les dades de Galileu donen suport a l'evidència geològica
d'aigua líquida subterrània a Europa. Les tècniques d'inducció
electromagnètica són eines importants pels geofísics. Neubauer va
dir que un oceà subterrani a Europa no seria una cosa inesperada,
però que un a Calixt seria una completa sorpresa.
Una de les troballes clau de la missió Galileu va ser el
descobriment de fluxos volcànics congelats, així com gel fos a la
superficie de la lluna Europa, fet que abona la premissa d'oceans
líquids subterranis, segons va considerar la Nasa. Així mateix, va
descobrir una atmosfera d'hidrogen i de diòxid de carboni a
Calixt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.