«The rocky horror», cita amb el kitsch en estat pur

Grans regalims de sang (paper vermell) decoren la paret. Teranyines de l'any de la picor, que segons el gruix envaeixen cada cantonada. En un racó, una cadira Lluíx XVI de fusta daurada i tapisseria de pell de vaca!. La cosa no acaba aquí. Canelobres a qualsevol banda, boes de marabú als llocs més insospitats. L'escenari de davant la pantalla, flanquejat per dos David de Miquel Àngel amb banyador de cintura baixa i llavis vermells. Completen el quadre un cap sangant (amb ploma inclosa) i una calavera de goma... el cinema Rialto veritablement, no és el que era. Ni ho serà aquests dies. Si més no mentre durin les representacions de The rocky horror picture show, en què regnarà el kitsch. I deim representacions perquè aquest cap de setmana i el que ve (inclòs dilluns) no hi haurà només el passi de la pel·lícula. De la mà de Vivian Caoba i d'altres espècimens en consonància amb l'entorn, el públic podrà formar part de la primera pel·lícula interactiva de la història. «Convé que la gent véngui desfressada i amb roba vella. El primer que feim és banyar-los, i després la cosa va in crescendo», apunta Caoba. Vol deixar en clar que «no ha vingut endiumenjada» per exigències del guió. «Encantada» que li paguin per banyar la gent, Vivian Caoba repeteix paper i pel·lícula. Fa dos anys ja va fer de mestre de cerimònies de l'espectacle, que també es féu a Llucmajor, una feina que li obrí tot el món de The horror. «Jo no en sabia gaire cosa, però vaig entrar a Internet i n'hi havia moltíssima informació», comentà la diva. No és d'estranyar. Des del 1975 la pel·lícula de Jim Sharman ha esdevingut un autèntic film de culte. «Als Estats Units hi ha una setantena de sales que fan l'espectacle. Potser aquí també es podria fer, no cada dia, però que la gent sabés que es fa en dates concretes, de tant en tant», comentà Caoba, que lamentà que Palma sigui una ciutat «tan provinciana».