Bojos pels Beatles

La planta baixa de la casa de Lluís Antoni Segura enganya. Res no fa preveure que es tracta de la llar d'un dels majors col·leccionistes, per no dir el que més, d'objectes relacionats amb els Beatles a les Balears. Cal anar entrant a les diferents habitacions, pujar a la primera planta, per descobrir aquesta veritable bogeria. Fotografies de totes mides i èpoques; objectes classificats i altres de gairebé inclassificables (des d'una partida de naixement a una pedra); imatges signades (d'ells quatre i una altra de Yoko Ono a Palma. «Mania? Cap ni una. De veritat creus que John Lennon hauria estat el mateix sense ella?»); tots els discs, totes les pel·lícules, un baix, una pipa de fumar «maria».... Veritablement, entrar a la casa d'aquest fan és com fer-ho en un petit museu. Un museu de la música. O millor dit, del grup que marcà la música del segle XX, que fixà un abans i un després d'ells. La «devoció» pel quartet de Liverpool és compartida pel seu fill, Luis Alberto, («va mamar la seva música des que va néixer», reconeix el pare) i per Juan Carlos Vilella. Tots tres fa mesos que preparen un ambiciós projecte: una exposició sobre els Beatles que es farà a principi d'any a la Casa de Cultura. A banda dels objectes que formen la seva col·lecció, reuniran també peces d'altres col·leccionistes, i s'han organitzat xerrades i conferències de persones relacionades o coneixedores de la trajectòria musical dels Beatles. Per ara, l'«estrella» de les jornades serà Robert Freeman. Fotògraf oficial del grup durant un bon grapat d'anys i creador de portades mítiques d'alguns dels àlbums del grup com les de Help o Rubber Soul. «No ha estat gens fàcil aconseguir-ho, ha estat a través de coneguts. Vindrà com a favor personal. Crec que serà molt interessant poder parlar amb ell», va comentar Juan Carlos, que no perd l'ocasió d'explicar una de les anècdotes relacionades amb el fotògraf. «Quan cercaven la portada per a Rubber soul, anaven passant les imatges amb diapositives però no n'hi havia cap que els acabàs de fer el pes. Aleshores algú va tocar alguna cosa i una fotografia de tots quatre va quedar distorsionada. En veure-ho, sens dubtar-ho gens, cridaren: 'Això és el que volem'. Ja tenien portada».