Torna «Parasceve», l'obra que mai no acaba

Dimarts, la UIB ret homenatge a Blai Bonet amb la representació d'aquesta obra en el Teatre Principal

Sandra MartínezPalma17/10/98 0:00

Primer va ser el 1957. La segona vegada el 1995. I ara, la tercera, serà dimarts 20 d'octubre en el Teatre Principal a les deu del vespre i amb entrada gratuïta. Parlam de l'obra de teatre de Blai Bonet Parasceve. Una obra eterna, de malaurada i plena actualitat, perquè el tema de l'individu, la nació, ofegats per l'estat, la policia, l'exèrcit, és present pertot arreu. Magisteri Teatre-Mag Poesia, dirigida pel professor Antoni Artigues, seran els encarregats de la representació de dimarts, i repetiran un muntatge (o gairebé) que ja protagonitzaren fa tres anys. Com assenyalà Artigues, tots els aleshores estudiants (i ara ja casats, o a punt de fer-ho, i alguns pares de família), es mostraren disposats tot d'una a tornar a repetir l'experiència. «Malgrat els problemes i les dificultats, tothom ha dit que sí. Amb Magisteri Teatre-Mag Poesia hem fet junts quatre obres, i aquesta és la que més estimen», comentà Artigues. Els actors del muntatge són Marina Vallcaneras (Elvira), Lluís Gili (Andreu), Guillem Ramon (Guillem), Andreu Nadal (soldat), Joan Esteve Quetglas (Polític) i Pere Mascaró (veu de Robert). Serà només un dia. «Sempre ho feim així, com un esclat», comentà Artigues que també criticà la mala gestió del Principal. «Tot són problemes. Sense anar més lluny, el dia abans de l'estrena no podem assajar perquè hi ha cinema. Ho haurem de fer el mateix dia l'horabaixa», comentà Artigues.

Per la seva banda, Jaume Falconer, responsable de l'escenografia del muntatge, destacà el «privilegi» de poder treballar conjuntament amb Blai Bonet quan representaren l'obra per primera vegada. «Era un mestre. L'escenografia és simbòlica, pensàrem en símbols per no caure en el realisme, que ja el té el text. Volíem que fos un muntatge molt senzill, volíem que qualsevol mestre el pogués fer a les aules», explicà Falconer. Tot blanc i negre amb alguna nota de color.

Bonet no només col·laborà en l'escenografia. El cartell de l'obra (amb la fotografia d'un anyell a punt de ser escorxat amb un gran ganivet), les lletres del títol, la firma de l'autor i el vermell que ressalta la frase «L'odi és l'amor del mal»; tot això va ser fet amb l'ajuda del poeta.

I si Bonet participà activament en el muntatge de l'any 1995 (que impulsà la reedició de Parasceve), el creador també en seguí de molt de prop el primer muntatge, el de fa 41 anys. Un muntatge en plena dictadura i amb un actor de luxe que tot just començava: Josep Maria Flotats. Un al·lot «jovenet com era..., i magre, desset anys tenia, just, una interpretació immensa, immensa». Flotats també guarda un gran record de la seva relació amb Bonet. «Recordo un Blai Bonet molt sorprès i molt il·lusionat davant la feina que es feia. Venia molt sovint i s'asseia sense dir res. Se'l veia meravellat, amb els ulls molt oberts tot el temps. Mai no interrompia els assajos», recorda Flotats en una conversa amb Carles Rabassa reproduïda al programa de l'obra. Interrogat per què així Parasceve s'havia representat en tan poques ocasions, Flotats comenta: «Jo mateix em demano i m'he demanat altres vegades per què no l'he tornada a muntar. I aquest és un pecat que m'atribueixo, perquè l'esperit de Parasceve viu, sobreviu..., superviu!. És una obra que no passa d'època. És com L'estaca, no?. Podria ser representada avui mateix a Croàcia, a Bòsnia, a Sud-àfrica, a l'Iraq, a Algèria..., i l'espurna de foc continuaria viva, encesa. És una obra que mai no s'acaba. Com tota l'obra de Bonet..., que no s'acaba, no s'acaba mai».