L'arxiduc Lluís Salvador publica a Praga, a casa de Druck und
Verlag von Heinr, Mercy Sohn, la seva obreta sobre la seva
amant de molts anys, la valldemossina Catalina Homar. Aquest llibre
no va caure gens bé a la Cort austrohongaresa i sembla que no el
deixaren circular gaire. Fins i tot n'hi ha que són de l'opinió que
en varen retirar els exemplars. Els textos, escrits amb gran
apassionament, idealitzant el personatge, magnificant les seves
qualitats humanes, poden fer somriure els que coneixen els detalls
de tota aquella història...
«Com tots els cors sensibles, Catalina sentia intensament la
bellesa de la natura: un paisatge hermós la deixava plena
d'admiració, una arbreda, una roca, l'entusiasmaven i sempre era
ben just el seu judici... Mai no s'equivocava en el punt de vista
des del qual es podia opinar sobre un paisatge o una obra d'art.
Pero les obres humanes no li feien la mateixa impressió que les
fantasmagòriques de la natura: els grandiosos escenaris naturals,
els prodigiosos efectes de llum, mai no la cansaven...».
L'Arxiduc omplia en aquelles pàgines de mil virtuts la pagesa
que al llarg dels anys havia estat la seva companyona d'alcova.
I ara, ja morta, la recordava en els moments més emotius d'aquelles
íntimes vivències i també en els episodis més assenyalats...
«També l'Emperadriu (la famosa Sissí) visità l'Estaca durant la
seva segona estada a Mallorca. Catalina restà sorpresa al davant de
l'augusta figura; no és que miràs la seva alta posició sinó el suau
somrís que a tothom subjugava. Les dues dones conversaven com si es
coneguessin de tota la vida i això no és estrany, doncs en l'una i
l'altra hi dominava el sentiment del que és humà. El sol davallava
cap a l'horitzó, la mar lluïa com l'or i envoltava les dues figures
femenines amb un resplendir de glòria. Fou com una transfiguració.
Ningú no hauria sospitat en aquell moment que aquesta claredat
terrenal esdevendria per ambdues, al cap de pocs anys, en una llum
celestial...».
Sembla que Catalina estava ja greument malalta i ningú no ho
havia comunicat a l'Arxiduc. Després li diuen que aquella es troba
al llit amb un refredament. Ell, fora de Mallorca, espera notícies.
Dotze hores de terribles sofriments duen Catalina cap a la mort. És
la una de la matinada del mes d'abril de 1905. Una malaltia
venèria, segons el doctor Àlvarez, la porta a la tomba. És tradició
popular que el capellà que la confessà, a les portes de la mort, un
vellet d'exagerada beatitud, va perdre la xaveta i diuen que fou a
causa de les històries sexuals que hagué de sentir abans de
donar-li l'absolució.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.