La teva lletra parla molt de tu

Aquesta ciència empírica que fins ara s'havia vist envoltada d'una aura d'esoterisme comença ara a conèixer-se a fons com a mètode d'interpretació amb molt diverses utilitats.

«La grafologia, o psicografologia, es regeix per una interpretació psicològica amb la mateixa validesa que qualsevol altre test d'anàlisi», explica Eva Seguí, especialista en aquest camp. La base on se substenta aquesta tècnica, lluny d'esdevenir misteriosa, és la lògica. Molts dels trets que s'han especificat s'estableixen a partir de l'estadística.

L'estudi grafològic parteix de diversos texts d'una persona (de la qual es coneixen l'edat i el sexe), com més millor, per tal de tenir una gran diversitat d'escrits que s'hagin produït en diferents estats d'ànim. Es parteix de la idea que a l'inici d'un text, l'escriptura és més acurada i que, mentre es va desenvolupant la redacció, apareixen els elements inconscients que en permeten l'anàlisi.

El paper on es redacti el text ha de ser completament blanc, per evitar possibles condicionants, i preferentment s'usarà un bolígraf per escriure, per poder interpretar-ne la pressió. El text ha de parlar d'un tema espontani, on es reflecteixin els sentiments, i s'ha de fer amb una lletra de qualitat que per a un grafòleg respon a les qualitats d'àgil, legible i espontània.

La grafologia interpreta tant les paraules (que reflecteix el jo íntim) com la signatura (imatge del jo social), la forma de les línies, els espais, els marges, l'interliniat o qualsevol altra part d'un text, inclosos els blancs.

Es parteix de l'estudi del detall més petit, l'anàlisi morfològica de l'escriptura (on la zona alta d'un caràcter representa l'espiritualitat, la baixa el materialisme, l'esquerra el passat i la dreta el futur), fins arribar a la globalitat, on es produeix el reforçament d'elements i cada tret pren significat al costat dels altres. «El paper és l'espai on desenvolupes la teva vida», afirma Seguí, qui afegeix que, a nivell teòric, cada tret pot significar una o diverses coses i que, en realitat, és en la globalitat de l'anàlisi on es pot extreure un resultat acurat, el qual es reflecteix en un informe d'unes 10 a 15 pàgines, dependent de la complicació d'una lletra.

Una lletra serpetejant, en teoria, trasllueix una capacitat més gran d'adaptació que una altra de rígida. La velocitat reflecteix els processos mentals. Altres principis teòrics són que la t representa la voluntat; la i, la creativitat; la d, la fantasia i la g marca la sexualitat, així com una lletra més rodona respon a una persona amable mentre que una picada reflecteix agressivitat o fortalesa. «El cert és que no són les mans les que escriuen, sinó el cervell», diu Seguí.

La grafologia té diverses utilitats, entre les quals les més destacades són les legals, que s'encaminen a verificar l'autenticitat d'una signatura o d'un text, encara que també es poden aplicar a l'estudi dels anònims. Una anàlisi d'aquest tipus també pot facilitar la selecció de personal. La grafologia infantil descobreix dels nins qualsevol possible alteració en el comportament habitual de forma precoç, abans que derivi en situacions més complexes. El vessant psicològic, a través del qual un individu pot encarregar un estudi grafològic per conèixer-se millor és, potser, la menys utilitzada.