Els germànics a les Balears (454)

Miquel Ferrà i Martorell07/10/98 0:00

L'emperador romà Valentinià III, que compta entre els seus territoris amb les Illes Balears, mor i aleshores els vàndals, poble germànic, que ja és senyor de molts territoris de la Mediterrània, s'apoderen del nostre arxipèlag. Aquest poble invasor era de religió cristiana subjecta a les creences de l'arrianisme i parlaven el gòtic, mentre que els illencs dominats conversaven el llatí. En el tron dels reis vàndals se succeïren, després de Genseric, mort el 477, Hunneric, Guthamund, Thrasamund i Hilderic. En total, una etapa històrica que va del 455 al 534, quan el general bizantí Belisari s'apodera de les illes en nom de l'emperador Justinià. Procedien els vàndals de la regió dels rius Oder i Vístula, és a dir, la zona que comença a les muntanyes dels Sudets, continua per la Silèsia, Breslau, Frankfurt i Stettin, i acaba a les costes del Bàltic. Avui, quan tant parlam de la presència de cada cop més nombrosa dels alemanys a Mallorca, és a dir, els germànics dels temps actuals, podem encara establir, anecdòticament, quelcom de la seva història sobre el nostre territori.

Recordem, per exemple, que el 798 els mallorquins demanen a Carlemany, emperador dels francs, un altre poble germànic, protecció contra els moros. Hi ha aleshores uns vincles poc coneguts entre les Balears i l'Imperi Franc i fins i tot es parla d'un tal rei Bernat de Mallorca el qual desposseí el seu oncle Ludovic. Així, quan Jaume I el Conqueridor trepitja terra mallorquina el 1229 porta amb ell tot un estol de cavallers i soldats d'ètnia germànica i encara avui tenim llinatges d'aquell temps que ho demostren, com Alemany o Frau, entre altres. Quan ens situam en el segle XVI i en els reialmes de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, hi ha tot un seguit de personatges d'ascendència germànica, com enginyers de fortificacions, funcionaris, comerciants, mercenaris, etc. que es deixen caure per aquí i el mateix s'esdevé a l'època de Felip II i els Àustries Menors, Felip III, Felip IV i Carles II. Durant la guerra de Successió (1700-1714), Mallorca serà partidària de l'arxiduc d'Àustria i en el fortí conegut en castellà com Hornabeque hi romandrà una guarnició de soldats alemanys de Hannover, entre altres forces militars igualment germàniques.

Els segles XIX i XX coneixeran altres presències d'aquells pobles saxons, amb les figures emblemàtiques de l'arxiduc Lluís Salvador i l'emperadriu Sissí i no descuidem altres viatgers de la passada centúria, botànics, artistes, escriptors, científics, geògrafs, filòlegs, etcètera.

Els homes de la «Legió Cóndor» de la Base Aèria de Pollença ja és una altra història.