«Ella és l'àngel de la pau. El premi Nobel que li han atorgat té un significat especial perquè és dona, i les dones han estat sempre molt discriminades. Jo vaig dir una vegada que no tenia fe en la societat actual, però sí en cadascun dels homes, perquè hi ha molts herois. Jody n'és un. Ha lluitat contra les mines, i les mines són un símbol del més destructiu que hi ha a la humanitat». Vicenç Ferrer presentà així la convidada al Club Ultima Hora d'anit, Jody Williams, la premi Nobel per la coordinació de la campanya antimines personals. La sala d'actes del col·legi de Sant Francesc es vestia de gala per rebre «dos gegants de la solidaritat», com digué el president del Club, José A. Segurado. No faltaren a l'acte el president del Govern, Jaume Matas; el president del Parlament, Joan Huguet; la consellera de Presidència, Rosa Estaràs i el batle de Palma, Joan Fageda. Tots ells foren rebuts per la directora del Club, Carme Serra i l'editor Pere Serra.
Williams, que visita per primera vegada Palma, parlà a un públic interessat sobre la diplomàcia al món després de la guerra freda. O millor dit, sobre els canvis que sacsegen el món de la diplomàcia i les victòries de països petits davant els grans. Parlà una mica sobre David i Goliat. «Durant la Guerra Freda no hauríem aconseguit res en aquesta campanya. Les tensions entre els Estats Units i la Unió Soviética eren tan grans que ningú no se n'hagués preocupat. Amb la caiguda del bloc això fou possible», explicà Williams. Treballadora per aquesta causa des de fa anys, Williams intentà transmetre als assistents com pot ser de destructiva una mina antipersonal. «Em demanaren perquè vaig escollir les mines antipersonals per aquesta campanya i no una altra arma qualsevol. La raó és que les mines són diferents. Quan un ésser humà té una pistola, ha de mirar la víctima i decidir, teòricament, si vol disparar a un o a un altre, té la possibilitat de triar. Desafortunadament, en les mines això no passa. Un cop sota terra, el soldat se'n va i la mina queda per generacions. Quan les guerres acaben, les mines romanen. Els soldats se'n van, o moren, i ningú no recorda on les han instal·lades. Les mines no deixen tenir pau», comentà. Això impulsà la campanya, calia implicar els governs. Una necessitat difícil, gairebé impossible. «Quan començàvem ens deien que érem utòpics, que erem uns hippies», recordà Williams.
Nord-americana de 48 anys, en farà 49 a Palma dissabte, la Nobel criticà l'actitud prepotent del seu país en la negociació del tractat d'Otawa que preveu l'eliminació d'aquestes armes letals. «Arribaren amb una enorme delegació, hi havia quatre generals!, i defensaren la seva posició amb tota la força. Volien que el tractat reconegués el seu poder. Francament, vàrem haver de suar! Però, sorprenentment, la resta de països varen mantenir-se ferms. Els països petits, els d'Àfrica, els més afectats, no varen canviar la postura», afirmà. En aquest sentit, Williams destacà que el treball conjunt entre governs i organitzacions no governamentals, i per un tema tan delicat com la defensa, ha establert una fita, una fita premiada. «Ha estat un model que ja ha inspirat a altres. El premi Nobel ens el donaren perquè férem realitat una idea utòpica. Però el Nobel fa por per l'enorme càrrega que suposa ser un model que pugui contribuir a la pau».
Parlant de canvis, Willam recordà el paper de cadascun de nosaltres en el moment d'exigir que les coses millorin. «Tots tenim responsabilitat. Jo tenc una veu, I tenc esperança», afirmà.
El públic es mostrà interessat a participar. La primera intervenció fou la d'un general a la reserva que felicità l'acció de Williams, que coneixia a la perfecció. Igual que altres intervencions, la interrogà sobre qui es farà càrrec de l'eliminació de les mines. Williams informà que el tractat contempla que són responsabilitat dels governs. Una responsabilitat que no s'ha d'oblidar. «Las societat civil ha d'empènyer constantment perquè els governs no perdin memòria», digué.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.