Jody Williams: «Aconseguir la firma del tractat contra les mines antipersonals ha estat un miracle»

«Aconseguir la firma del tractat contra les mines antipersonal ha estat com un miracle», afirmà. En només sis anys, i emprant sis milions de dòlars (devers nou-cents de pessetes), la campanya impulsada per Williams aconseguí comprometre els governs en la prohibició de la fabricació, ús i emmagatzemament d'aquestes armes que cada any maten i mutilen 26.000 persones a tot el món. Fou el tractat d'Otawa, un document ratificat per 40 dels 132 països que li donen suport. «Aquest acord fou històric per dos elements: Primer, per ser la primera vegada en la història que es prohibeix una arma convencional usada en guerres des de la Guerra Civil nord-americana i segon, per la col·laboració aconseguida dels governs», comentà Williams que, en aquest sentit, afegí: «El compromís entre les ONG i els governs ha estat històric». Un compromís sense els Estats Units ni Rússia. Absències destacades que no fan perdre l'optimisme als responsables de la campanya. «Ja han dit que tard o d'hora es compometran. Però, per a nosaltres els països més importants eren els que fabriquen mines i aquells que les utilitzaven en moltíssimes ocasions. Allà sí que funcionarà el tractat i canviarà la vida a la gent», afirmà convençuda. Espanya està entre els països, que després de dubtes, donaren suport al tractat d'Otawa. Manca encara la ratificació. «Espanya és un dels sis països que té magatzem de mines dels Estats Units, i això el tractat ho prohibeix», destacà Williams. El fet que el tractat, després de ser ratificat pels països, hagi esdevingut llei, fa que el compromís pugui avançar un pas més. «El mes de maig es farà la primera reunió dels països firmants a Moçambic. Des de l'associació volem impulsar la creació de la figura de l'observador antimines, persones que viatjaran per tot el món per vigilar que el tractat s'apliqui com cal», explicà Williams.

L'optimisme d'aquesta lluitadora augmentà gràcies al reconeixement del premi Nobel. «El premi ha donat més autoritat a la campanya, més reconeixement. Abans anàvem a l'ONU i havíem d'esperar hores, ara ens rep el primer ministre. També ha suposat un impuls en la recollida de fons tant d'empreses privades com d'institucions. I és que necessitam doblers, tres-cents milions l'any».

Noor per Diana

Les imatges de Diana de Gal·les amb víctimes de les mines antipersonals varen donar la volta al món. «Diana feu una contribució única a la campanya. Usà els mitjans de comunicació per donar a conèixer la cara de les víctimes», reconegué Williams. El testimoni de la princesa morta, però, sembla tenir una substituta: la reina Noor de Jordània. «La diferència entre les dues és que la reina ha arribat fa molt poc. Ho féu quan la campanya arribà a Jordània. Però vingué a la conferència i parlà com una activista, no tingué por de posar-se en qüestions polítiques, cosa que Diana mai no havia fet. Dijous parlà a les Nacions Unides com ho hauria fet jo. Explicà el seu paper pressionador en el suport que aconseguírem a Jordània i també explicà que està pressionant perquè el govern ratifiqui el tractat. Tenim un nou rostre reial».