Sandra MartínezPalma03/10/98 0:00
TW
0

Entrar a la botiga dels Cafès Llofriu, la de davant del Mercat de l'Olivar, al carrer Josep Tous i Ferrer, és tot un regal per a l'olfacte. Per a l'olfacte, això sí, amant de l'aroma inconfudible del cafè. L'establiment és com un viatge a països llunyans, un recull de productes d'ultramarins. Ampolles de licor xinès amb un llangardaix a dins, bombons de tot tipus de gusts, tes amb noms exòtics i flaire penetrant... tot això i, per sobre de tot, el cafè. Cafè de tot tipus. Un món de grans nascut sota l'atenta mirada de Francesc Balaguer. Fa devuit anys que du aquesta torradora de cafè fundada el 1866, la més antiga de Mallorca. Quan el seu pare morí, un dels socis fundadors de l'empresa, es féu càrrec del negoci. Aquest moment coincidí amb l'alliberament del mercat del cafè. «Fins aleshores havia estat controlat per l'estat com una primera necessitat. Ho donava el departament d'abastiments i tothom havia de donar el mateix cafè al mateix preu, tanta sort que aquí hi havia el contraban...», explica Balaguer.

A la seva botiga hi ha cafès d'una vintena de països productors. Balaguer fa un gran viatge cada any i d'allà recull totes les novetats. La darrera?, el cafè orgànic, solidari, de Guatemala. El més car?, el Jamaica «Blue Mountain». A 25.000 pessetes el quilo. Mesclar l'essència d'aquest cafè amb llet o gel ha de ser, gairebé, un sacrilegi. «No crec que hi hagi res que sigui sacríleg, tot ha de ser al gust del consumidor. Però una tassa de Blue Montain... El món del cafè és paral·lel al món dels vins, un tinto de verano és molt bo, però a ningú se li acudiria fer-ho utilitzant una reserva», explicà. El «Blue Montain» arriba a la botiga dins d'una bota de fusta.

Tampoc no hi ha color, i més per als entesos, entre un cafè acabat de moldre i un d'envasat al buit. «És com el peix congelat i el fresc. Es pot cuinar i pot quedar bo, però mai no és el mateix», apunta Balaguer, que, en aquest sentit, afegeix: «El cafè desprèn substàncies volàtils que a mesura que passa el temps es van perdent». Per això, a la mateixa botiga, no només es pot comprar cafè per moldre a casa. Una rèplica en miniatura de la màquina de torrar industrial, torra també el cafè al moment per a aquells clients que ho demanin.

Segons aquest expert, fundador del Club Espanyol de Torradors Artesans, el consum de cafè es va mantenint a nivell familiar. Allà on es nota un major augment de consum és a nivell d'hostaleria. «Abans a l'hostaleria es feien cafès molt dolents, la gent no en prenia, ara han millorat molt i cada vegada coneix més i vol productes més específics. Vol qualitat», afirma convençut.