L'Aula de Música de l'institut Ramon Llull va viatjar ahir amb
la màquina del temps i, per uns instants, semblava que hi havia
personatges de la dècada dels cinquanta asseguts en els bancs de
fusta d'una àula presidida pels retrats de Francisco Franco i de
José Antonio Primo de Rivera. Es tractava dels actors d'El
Florido Pensil, l'obra d'Andrés Sopeña que avui vespre
s'estrena al Teatre Principal i que es representarà fins dia 12
d'octubre, (dia de glòria nacional, d'altra banda).
Però a l'aula hi havia més gent: estudiants d'avui dia que
volien veure com era això del món dels actors. I, per això mateix,
més que una roda de premsa, els alumnes de l'institut Ramon Llull
assistiren a una classe magistral on els professors varen ser
Francesc Albiol, Carles Canut, Pep Cortés, Pep Anton Muñoz i Enric
Pous, els actors de l'obra.
Va ser Muñoz l'encarregat d'explicar aquesta obra: «Retratam les
coses que passaven en una època molt determinada, el comportament,
les normatives, les canços obligades, la visió individualitzada que
mantenien els professors, les ajudes de tipus humanitari que rebien
els alumnes "tothom havia de dur el seu potet per a la llet en pols
i posar-se molt content en rebre un formatge impossible de rosegar.
Nosaltres, que ara som gent que fregam la cinquantena, crec que,
malgrat tot, ens n'hem sortit molt bé. Som una generació sana», va
concloure l'actor.
Una de les qüestions que més reflecteix l'ambient que es
respirava en les aules de la escuela nacionalcatólica és que l'obra
empra castellà-català (la versió original emprava basc-castellà):
«El català era totalment prohibit en les escoles. L'ensenyament era
cent per cent en castellà. A l'obra s'alternen les dues llengües
per fer-se ressò d'aquest desfasament que hi havia en l'època», en
el carrer, a les cases, la gent parlava un idioma que estava
prohibit pel Govern. Cosa totalment inversemblant per als al·lots
de l'institut Ramon Llull, que varen demanar als actors que
parlassin tot el temps en català.
Sexes
A més de l'idioma, una altra qüestió antipedagògica era la
separació per sexes dels alumnes: «Era una societat totalment
homosexual», va explicar Carles Canut.
Tota aquesta barreja fa que es pugui veure una obra amable. «En
acabar la funció, els espectadors es veuen identificats amb la gent
amb calçons curts que han vist a l'escenari. És aleshores quan es
mou un debat i surten a la llum històries i anècdotes guardades en
el record», assegurava Francesc Albiol.
«Veniu al teatre»
Amb un públic eminentment jove, els presents a la roda de premsa
(a més dels actors; Damià Pons, conseller de Cultura del CIM; i
Pere Noguera, director del Teatre Principal) varen insistir als
joves en la necessitat d'anar al teatre. Noguera va presentar, fins
i tot, la programació de tardor del recinte teatral i va parlar-los
de la possibilitat de comprar abonaments per veure sis bons
espectacles a un preu d'allò més especial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.