Tolo Crespí: romanticisme a l'Espai Gaudí

La seva col·lecció, El Jardí de les Fades, tota de seda i organdí, defineix un disseny de línies depurades i funcionals que pretén que la dona es vegi realçada, tot allò en una confecció molt cuidada.

La seva presència a Barcelona li va servir a Tolo Crespí per contactar amb representants de la Fira de París de nous creadors que s'interessaren per la seva feina i el convidaren a acudir al certamen d'hivern.

La desfilada de dissabte es va moure entre el romanticisme i un marcat aire heavy.
Peces ambivalents que es transformen en superposicions, propostes unisex i en general roba funcional va ser la tònica general de la vintena de col·leccions que es presentaren, en les quals malgrat l'aversió per les tendències actuals, es notava una certa coincidència de línies amb els grans creadors consagrats.

La Cantante Calva va posar una de les notes més estridents pels seus colors i línies; Sílvia Jordà va apostar per grans volúmens en sedes taronges; IZA, pels ornaments amb xapes d'ampolla, i Elisa Amann pel punt gris, mentre que Paco Fortea ens traslladà a l'Orient.

Cristina Alayón va jugar amb els teixits de seda, molt ben treballats i Teresa Candela amb els superposats, poc abants d'aparèixer a la passarel·la Míriam Ocariz amb una col·lecció diferent a base de peces molt estructurades amb dibuixos com grafits en negre i rosa sobre teixits blancs i neutres.

En una desfilada en solitari, Jorge Aragón s'atreví amb els colors cirera, taronja i blau enmig dels colors neutres que envaïen gairebé totes les col·leccions del saló.