Gerardo Herrero va viure ahir el seu dia d'angoixa, «me la jug»,
perquè s'exhibia a la crítica i al públic el seu cinquè
llargmetratge, Frontera Sur, basada en la novel·la homònima
d'Horacio Vázquez Rial, i que respon a la seva filosofia de
cineasta: «Som un narrador, que fuig del cinema d'autor»,
digué.
Herrero es referma una vegada i una altra en la creença de fer
«cinema de personatges. Cinema narratiu i amb aspiracions de ser
comercial. Jo no faig pel·lícules per explicar la meva visió del
món, m'interessa contar, i que aquest conte arribi al major nombre
possible de persones», apuntà.
La seva presència al festival de Sant Sebastià ha estat una
sorpresa: «tot ha estat molt ràpid, tenia una primera còpia i els
agradà. M'ho varen proposar i aquí som, no esper entrar al
palmarès, però és una bona plataforma per promocionar la
pel·lícula».
Gerardo Herrero, autor de films com Territorio Comanche o
Malena es un nombre de tango, gairebé sempre recorre a les
novel·les per elaborar els seus guions. La raó: «La literatura
d'aquest segle és molt visual, molt cinematogràfica i m'agrada fer
guions sobre peces tan elaborades com les literàries». Així,
escollí la novel·la d'Horacio Vázquez Rial per aquesta ocasió. Ell
estava interessat a dur al cinema el fenomen de la gran emigració
espanyola cap l'Argentina a final del XIX. Llegí guions,
novel·les... però no trobava res interessant fins que topà amb
Frontera Sur de Vázquez Riual.
Un greu problema sorgí en enfrontar-se a les 600 pàgines de
l'obra, que tracta de tres generacions. Gerardo Herrero no és amic
de col·laborar amb l'autor a l'hora d'elaborar el guió, però li féu
una prova a Vázquez Rial i aquest respongué amb un esborrany «de
clar plantejament cinematogràfic», per això compta amb ell des
d'aquell moment. Després d'onze versions d'aquest guió, ja han
escrit un nou projecte conjunt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.