Carta d'un liberal a un altre (1834)

Miquel Ferrà i Martorell05/09/98 0:00

Mariano José de Larra reprodueix una carta d'un «liberal d'aquí a un liberal d'allà», el setembre del 1834, en què en forma epistolar es fa una crítica de la situació política a l'Estat espanyol i moltes d'aquestes consideracions semblen no haver perdut vigència, segons com es miri, en cent seixanta-quatre anys. Llegim el que diu aquest indignat ciutadà, seguidor de Riego: «Em demanes si és govern representatiu el que tenim? De vegades no puc entendre bé les teves preguntes. Tot és aquí representatiu. Cada liberal és una pura i viva representació dels treballs i de la passió de Crist, ja que el qui no és fuetejat, es troba crucificat. D'altra banda, no hi ha oficina on no trobem algú que es queixa amargament tot fent una representació i altres que representen a cada passa sobre el que no es fa i el poc que es desfà. »La veritat és que tenim tanta cura d'aquestes representacions com de les de teatre... Però són o no són representacions? Cada espanyol representa el seu trist paper en el drama general...Tot és per això pura representació i si ens vénen amb la maliciosa pregunta de si estam o no estam dins un sistema representatiu, és fer burleta o demanar a un gat si beu vi. Te n'has de convèncer ...»

Mariano José de Larra (1809-1837), gran escriptor i periodista, figura fonamental del romanticisme, col·laborà en diaris i revistes, tot fent famós aquell pseudònim, Figaro, que no tenia mai la llengua travada i exposava les veritats d'aquest país des de la sàtira i la crítica costumista...

«Suposa que ets espanyol, encara que et sigui difícil imaginar tal cosa. No t'espantis que només ho has de suposar»...

I és que Larra, des de les ideologies liberals, tan perseguides, veia tots els mals endèmics dels país...

«Imagina que un dia t'aixeques amb intenció d'esser carlista. Enhorabona. Agafes fusell i cartutxeres i prens camí, que ningú no et posarà cap entrebanc...Que et canses de tal facció i vols tornar a casa? En tendràs prou a dir que t'acolliràs a tal o a tal altre indult... Ja veus que és fàcil... Que un dia en llevar-te de mal humor vols conspirar i et defenses a trets de fusell o mitjançant qualsevol altre sistema innocent? No passis ànsia. T'enviaran a les Filipines, veuràs terres noves i aprendràs geografia...».

Què més es podia demanar amb tal estructura de llibertats?

«Tots som lliures però això no vol dir que puguem sortir al carrer amb les banderes desplegades i cridar: Visca la llibertat».

Larra reflectí, efectivament, en els seus escrits, el seu liberalisme radical i els seus darrers articles mostren el seu pesimisme al davant del món i els seus desenganys amorosos, que tot plegat el dugué a suïcidar-se.