Aquests són els desset guardonats als premis Ramon Llull 2025

La Medalla d’Or i els premis Ramon Llull són els màxims guardons que atorga la Comunitat Autònoma i es lliuraran en un acte el pròxim 28 de febrer a la Llotja de Palma.

Premis Ramon Llull

Anna Ferrer

Anna Ferrer va arribar a Anantapur (Índia) el 1969 amb el seu marit, Vicenç Ferrer, amb qui va fundar la Fundació Vicenç Ferrer (FVF) per a lluitar contra la desigualtat i la discriminació. Presidenta de la FVF a l’Índia, ha dedicat més de 50 anys a treballar pels més vulnerables i ha impulsat un model exemplar de cooperació que posa les persones en el centre com a agents del seu propi canvi. La seva acció ha arribat a més de tres milions de persones i ha fet de la Fundació un referent en cooperació internacional. És un símbol de la solidaritat i el compromís per transformar el món i erradicar les desigualtats.

Dra. Dora Romaguera

La Dra. María Adoració Romaguera, coneguda com a Dora Romaguera, és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, amb un Màster en Nutrició de Salut Pública per la London School of Hygiene and Tropical Medicine i doctora en Nutrició Humana per la Universitat de les Illes Balears. Actualment és responsable del grup d’investigació Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (NUTRECOR) de l’Institut d’Investigació Sanitaria Illes Balears (IdISBa) i responsable del projecte PEDIMED-PLUS a l’Hospital Universitari Son Espases. Gràcies a la seva trajectòria professional va aconseguir l’any 2022 entrar en el rànquing de les 5.000 millors científiques d’Espanya publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el qual ocupa la posició número 78.

Asunción Gallardo

Asunción Gallardo Bonet, directora del CEIP Gabriel Vallseca a Son Gotleu, ha transformat el centre en un lloc de referència en el qual els alumnes són els protagonistes i s’hi ofereix una educació que supera desigualtats i fomenta la cohesió social. El centre destaca per la convivència i l’educació emocional, complementades amb metodologies innovadores com ara l’aprenentatge cooperatiu i els grups interactius, entre d’altres. Inspirat en el projecte europeu INCLUD-ED, el CEIP Gabriel Vallseca impulsa el projecte 'El barri educa' i implica escoles, institucions i veïns per construir un barri viu i solidari que afavoreixi el creixement dels infants i la convivència familiar.

Vicky Luengo

María Victoria Luengo Sáez, actriu mallorquina, va iniciar-se en el teatre com a activitat extraescolar i debutà professionalment a Barcelona amb 14 anys. Va destacar a 'Una història catalana' (2013) en el Teatre Nacional de Catalunya i a sèries com 'La peixera d’Eva' (2010) i 'Homicidios' (2011). En el cinema, el seu paper a 'Born' (2014) li valgué un premi al New York City International Film Festival. El 2020 protagonitzà la sèrie 'Antidisturbios', per la qual fou premiada al FesTVal de Vitòria i als MiM Series. El 2022 coprotagonitzà 'Suro', amb nominació als Goya com a millor actriu. El 2024 estrenà 'Reina Roja', en la qual protagonitza la sèrie basada en la novel·la de Juan Gómez-Jurado. Ha rebut nombrosos reconeixements des de l’any 2015 per la seva brillant trajectòria.

Agustín El Casta

Agustín Martínez, conegut com El Casta, és un dels humoristes més destacats de les Illes Balears. De pares granadins, arribà a Palma amb pocs mesos de vida i estudià Història a la UIB. El 1992 pujà per primera vegada a un escenari, l’any 1993 va crear el cafè teatre de Cala Gamba i, des de 1998, treballa en solitari amb personatges populars com Lorenzo Llamas, Klaus Kartoffel o el Dr. Tardanza. Ha presentat espectacles com ara Agustinacus (2013) i El Cardenal de Lloseta (2016), entre molts altres. El 2017 presentà el personatge Jaume III de Mallorca davant els reis d’Espanya. Amb col·laboracions a IB3 TV, així com a emissores de ràdio locals, ha actuat arreu de les Balears i és una figura clau de l’humor local.

Joan Rallo i Garcia

Nascut a Morella, va ser funcionari enginyer agrònom de la Conselleria d’Agricultura, on es va jubilar com a director de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), i president del Consell Agrari Interinsular de Balears (2007-2022). Apassionat per l’agricultura i la biodiversitat, va ser impulsor de l’Associació Balear d’Apicultura i fou capdavanter en la preservació de varietats autòctones i en la creació del Patronat de Races Autòctones. Rallo ha impulsat projectes d’investigació sobre cultius com el taronger, l’ametler, el garrover, la vinya i la figuera, i ha publicat nombrosos treballs. La seva trajectòria combina experimentació, divulgació i defensa de la cultura agrícola balear.

Nil Riudavets Victory

Nil Riudavets Victory, paratriatleta natural de Menorca. Va estudiar Infermeria a la Universitat de Barcelona. El 2019, un accident durant un triatló li causà una paràlisi permanent al braç dret. Tot i les dificultats, es va centrar en la seva rehabilitació i l’any 2021 completà una mitja marató de muntanya al Camí de Cavalls i l’any següent va reaparèixer a la Copa del Món de Paratriatló. L’any 2024 va competir en els Jocs Paralímpics de París, on va guanyar la medalla de bronze. Actualment, combina la seva feina com a infermer amb la preparació dels Jocs Paralímpics de Los Angeles 2028 i treballa amb el Comitè Paralímpic Espanyol per competir en esquí de fons a Milà-Cortina 2026.

Joan Munar Martínez

Joan Munar Martínez és un atleta paralímpic especialitzat en proves T12 d'atletisme adaptat. A causa d’una malaltia degenerativa de la visió, es va centrar en l’atletisme i l’any 2010 debutà en competicions locals i regionals i l’any 2012, amb només 16 anys, participà als Jocs Paralímpics de Londres. Entre els seus èxits destaquen dues medalles als Mundials IPC 2013 (plata en 200 m i bronze en 100 m) i la medalla de bronze en salt de longitud T11 als Jocs Paralímpics de París 2024, amb una marca de 6,32 m. Guardonat amb el Siurell de Plata, ha superat lesions greus i és un exemple d’inclusió i superació en l’esport paralímpic, que s’ha consolidat com un dels millors atletes de la seva categoria.

Tony Bonet

Antonio Bonet Planells, conegut com Tony Bonet, és un dissenyador eivissenc amb més de 20 anys dedicats a la moda que ha defensat i remarcat l’essència de la Moda Adlib. Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, és tècnic superior en Modelisme d’Indumentària i graduat en Disseny i Moda. Va començar a la firma Bianca i des de 2011 treballa en la seva pròpia marca, amb la qual crea col·leccions transgressores que integren elements tradicionals com ara mantons i flocs. Ha representat l’illa a escala nacional i internacional, i ha rebut premis com la Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa, el Premi Art Jove de les Illes Balears, el segon premi en el certamen de joves dissenyadors d’Espanya o la medalla europea al mèrit al treball.

Associació de Mares i Pares de Persones amb Discapacitat (AMADIBA)

AMADIBA és una entitat sense ànim de lucre, creada el 1995 per famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereix atenció integral a persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables, així com suport a les seves famílies, per millorar la seva qualitat de vida, protegir-ne els drets i alleujar la sobrecàrrega familiar. Disposa de serveis diürns, residencials i de conciliació familiar, amb atenció les 24 hores. També impulsa projectes com l’AMADIBA NEXT, orientat a la formació i inserció laboral de joves en risc d’exclusió social; el PARACAIGUDES, per a joves amb dificultat d’accés al mercat laboral; voluntariat, i centres residencials per a menors amb necessitats especials. Amb aquest premi es reconeix la seva inestimable tasca humanitària d’atenció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables, i de les seves famílies.

Grupo Piñero

El Grup Piñero és un grup empresarial turístic i familiar fundat l’any 1975 per Pablo Piñero i la seva dona Isabel Lorca. La seva visió va transformar una experiència personal en un projecte internacional enfocat a connectar cultures i oferir vivències úniques, amb què crearen un llegat que perdura cinquanta anys després de la fundació. Grupo Piñero ocupa posicions de lideratge internacional en el sector turístic. El grup inicià el 1987 l’activitat hotelera amb Hoteles Piñero i el 1995 creà Bahia Principe Hotels & Resorts i s’expandí al Carib. Entre 2010 i 2015 va impulsar noves marques com ara Coming2, Emos i Tropic One Studio, entre d’altres, integrades posteriorment en el Grupo Piñero. Actualment, el grup, dirigit per la seva família, té 27 hotels, operadors turístics, serveis de receptiu i mobilitat sostenible, i consolida així la seva presència global.

Escola de Música i Danses de Mallorca Bartomeu Ensenyat i Estrany (1975)

És una associació sense ànim de lucre dedicada a la preservació i difusió de la cultura popular de Mallorca, especialment la música, el ball i la indumentària tradicional. Té més de 60 balladors i 10 músics, i participa en festivals internacionals avalats per la UNESCO i la FIDAF. Ha rebut la Medalla d’Or i Gratitud del Consell Insular de Mallorca (2015) i de l’Ajuntament de Palma (2019), així com guardons destacats en festivals de Turquia, Corea, Itàlia, Polònia i Alemanya, entre molts altres. De 1985 a 2005 organitzà a Mallorca el Festival Mundial de Danses Folklòriques, referent del folklore mundial. L’any 1997, el seu fundador, Bartomeu Ensenyat, va rebre el Premi Ramon Llull per la seva tasca de recuperació i dignificació del folklore a Mallorca.

Confraria de Pescadors de Formentera

Fundada l’any 1982, se separà de l’aleshores única confraria d’Eivissa i Formentera. Actualment compta amb 24 barques (2 d’arrossegament i 22 d’arts menors) que el 2023 capturaren 119 tones de peix i marisc, amb un valor d’1,3 milions d’euros. Les espècies més importants en valor econòmic són demersals com la llagosta, el cap-roig, el calamar, la morralla i el moll, entre d’altres, essencials per al típic guisat de peix pitiús. Tot i que no captura gamba, en comercialitza procedent de barques alacantines. El peix sec, conserva feta amb rajades i taurons, és una tradició única de Formentera, encara viva entre els pescadors locals.

Congregació Salesiana de Ciutadella (1899)

La Congregació Salesiana de Ciutadella ha complert 125 anys. Va ser el mes d’octubre de 1899 quan arribaren a l’illa els primers salesians amb el pare Federico Pareja. La història de l’Obra Salesiana de Ciutadella és una història de servei als joves, que ha marcat moltes generacions de ciutadellencs i que no s’explica sense el pare Federico Pareja, qui fou l’impulsor del que avui és aquesta congregació que es dedica a l’educació i el benestar de la joventut ciutadellenca. Per fer-ho realitat, va comprar un hortal en el qual l’any 1889 es va col·locar la primera pedra del santuari de Maria Auxiliadora, conegut avui a Ciutadella com el col·legi de Calós. Així va iniciar una obra dedicada a atendre els joves a partir del joc, la catequesi i l’educació. Avui, aquestes ensenyances en valors cristians arriben a 500 alumnes de les tres etapes educatives. A més, una peça clau de la congregació és la seva associació, que té encara avui 400 socis. Una congregació sense la qual no es podria entendre la història moderna de Ciutadella.

Contingent balear d’ajuda a València

Amb motiu de la dana que colpejà el País Valencià, el Govern va desplaçar un contingent format per 244 persones i 49 vehicles de fins a 22 organismes diferents per dur a terme tasques de rescat i rehabilitació a la zona 0, que incloïa Benetússer, Sedaví, Alfafar i Llocnou de la Corona. En concret, hi viatjaren tècnics de la Direcció General d’Emergències i Interior; agents de medi ambient de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal; tècnics de l’IBANAT i d’IBDIGITAL; metges i infermers del Servei de Salut i del SAMU 061; Bombers de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa, de Formentera i de Palma; voluntaris de les agrupacions de voluntaris de protecció civil de Palma, Lloseta, Montuïri, Vilafranca, Porreres, Llucmajor, Ferreries, Ciutadella, Maó, Santa Eulària del Riu, Eivissa i Formentera, i psicòlegs del COPIB. Una demostració d’entrega i solidaritat que mai no podrà ser agraïda del tot. El Govern agraeix també la solidaritat dels efectius i el suport logístic de la Fundació Balearia.

Premis Ramon Llull a títol pòstum

Rafael Perera Mezquida (Palma, 1929–2023)

Referent del dret a les Illes Balears, es col·legià a l’ICAIB el 1961 i destacà per la seva trajectòria com a advocat, acadèmic de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJIB (1997-2000). Va ser conseller i president del Consell Consultiu de les Illes Balears, membre de la Comissió de Juristes Internacionals que va redactar, per encàrrec de l’ONU, les Regles mínimes del procés penal; membre de la Comissió d’Experts per a la Reforma de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, i coordinador de l’Àrea Jurídica de la Universitat Internacional de la Mediterrània. Va rebre el Premi Degà Miquel Frontera (2017) per la seva ètica i lleialtat en l’exercici del dret.

Dr. Bartolomé Beltrán (Campanet, 1950–2024)

Metge mallorquí especialitzat en tocoginecologia, va ser cap de l’equip quirúrgic de la Seguretat Social en Ginecologia (1978), secretari General de la Societat Espanyola de Fertilitat (1984) i de l’Acadèmia Mèdica Quirúrgica Espanyola, i acadèmic de les reials acadèmies de Múrcia i Valladolid. Destacà com a divulgador cultural i de salut des de 1982 a premsa, ràdio i televisió, amb programes com 'En buenas manos' i '¿Qué me pasa doctor?'. Fou president del RCD Mallorca (1995-1998), període en què l’equip ascendí a primera divisió i arribà a la final de la Copa del Rei. Acadèmic i autor de nombroses obres mèdiques com ara 'Diccionario de la Salud i Enfermedades y síndromes de la medicina', rebé premis com l’Ondas (1990) i l’Antena de Oro (2009).