'Menys Fitur i més futur'. Aquest lema s’ha sentit aquest dissabte repetidament a la plaça Conquesta de Maó, escenari d’una nova acció reivindicativa de la campanya Via Menorca.

En aquesta ocasió, s’ha volgut posar el focus en la incongruència econòmica que representa la massificació turística a les Illes Balears. Amb centenars de participants, s’ha construït una gran gràfica humana que mostra dues variables alarmants. Una, com augmenta sense fre el nombre de turistes. L’altra, com baixa constantment la renda per càpita comparada amb les altres comunitats autònomes.

«Quan l’excés de turisme ja no serveix ni per augmentar la renda per càpita dels residents, els altres problemes socials i ambientals agafen més rellevància. Menorca fa uns anys que ha entrat en aquesta perillosa deriva i es reclama tornar a agafar la senda de la diferenciació», explica el GOB Menorca.

La convocatòria, feta en plenes festes de Nadal i Cap d’Any, s’ha fet coincidir quan falta just un mes per a la principal fira turística Fitur, que es duu a terme a Madrid a finals de gener.

«Menorca ha tornat a advertir que no es rendirà davant el camí equivocat de continuar promocionant l’illa perquè cada vegada vengui més gent», han assenyalat.

Manifest 28D - Via Menorca

«En aquest any 2024 que ja acomiadam, Menorca ha tornat a batre el rècord històric en nombre de turistes. I no sembla que haguem tocat sostre, perquè, per al que 2025, el Consell Insular de Menorca ha anunciat la major inversió en promoció turística que s’ha fet mai: 6 milions de diners públics aniran destinats a seguir venent la nostra illa a tots els mercats turístics. La cita principal és el pròxim mes de gener, a la fira de FITUR, a Madrid. Necessitam seguir fent promoció d’una illa on cada vegada s’hi viu pitjor?

Tots els titulars que es publiquen condueixen a pensar que la inèrcia creixent és la bona, que és un fet positiu que cada vegada venguin més turistes, perquè la nostra economia depèn en gran manera de l’activitat turística. Però és realment positiu? Si miram les dades oficials veurem com aquesta valoració resulta francament discutible.

Segons les dades de l’Institut Balear d’Estadística, que depèn del Govern Balear, als estius a Menorca ara hi ha devers 70.000 persones més que les que hi havia a finals del segle XX, quan es van començar a fer els índexs de pressió humana diària.

Aquest 2024, hem tingut més de 200.000 persones damunt l’illa durant 43 dies. A la punta d’agost, el dia 10, s’hauria arribat a les 232.000 persones, segons fons de Ibestat.

Com ja sabem, cada estiu ve més gent i açò és possible gràcies a l’aparició de les plataformes digitals que faciliten l’allotjament en cases particulars, moltes d’elles sense llicència turística. Convertir les nostres cases en habitatge turístic ha fet incorporar 30.000 places turístiques més a les que ja tenia Menorca: 30.000 només d’oficials, perquè després s’estima que la xifra es duplica amb 30.000 més de no declarades.

Mentrestant, els hotels que van quedant obsolets tampoc rebaixen places quan es modernitzen: els hotels de Cala Galdana o de l’Arenal d’en Castell en són un exemple. 50 anys després d’haver-se construït, mantenen igual el seu impacte paisatgístic. Les dues grans torres de Son Bou també intenten mantenir les més de 1.000 places que allotgen. Com sabreu, el tema és a judici i esperam el veredicte.

Tot aquest gran creixement en la capacitat d’allotjament vol dir que cada vegada poden venir més turistes perquè tenen on dormir. Més promoció, més habitatge turístic i més gent: I quins efectes té açò?

D’entrada, trobam conseqüències ja són palpables en el nostre dia a dia: hi ha tota una generació amb el seu projecte de vida frenat perquè no pot accedir a un habitatge, dedicant un 63% del seu sou a tenir un sostre; el cost de la vida puja a preu de turista; s’esgoten les reserves d’aigua dolça; mor el paisatge que ens ha fet singulars i les platges verges es degraden per excés de gent. Som la segona comunitat autònoma, després de Múrcia, en abandonament escolar prematur.

Sembla idò, que una de les conseqüències més clares, és que seguir creixent ja només pot voler dir viure cada cop pitjor. A més, ens ho diuen les dades: diversos estudis fets i publicats demostren que augmentar el nombre de turistes no es tradueix en tenir millor nivell econòmic.

Un dels principals indicadors del malestar és l’evolució de la renda per càpita: a mitjans dels anys vuitanta, la renda per càpita de les Illes Balears era la més alta, o la segona, segons els anys, de tot l’Estat espanyol. Des de llavors, hem triplicat el nombre de turistes, però la renda per càpita de les illes no ha fet més que perdre posicions.

A principis d’aquest segle, les Illes Balears eren la regió nombre 46 d’Europa en Renda per càpita. En 2023 havíem retrocedit a la posició 148. Amb molts més turistes.

Això vol dir que, quan rebíem una tercera part dels turistes que ara rebem, teníem uns resultats econòmics molt millors. La massificació va en contra de la rendibilitat econòmica de la comunitat.

Aquestes dades, publicades pel Consell Econòmic i Social de Balears, estan referendades per moltes altres publicacions de la Universitat, de la Fundació Impulsa que depèn de Caeb, per publicacions econòmiques oficials, i per la major part de la premsa regional i estatal. Amb la gràfica humana que hem fet avui, confiam que ho podrà saber molta més gent arreu del món.

I per aquells que pensen que explicar aquestes coses és anar en contra del turisme, els hi volem dir que noltros creim que és exactament al revés. Perquè un turisme que es massifica i que afecta negativament a la població resident s’està degradant a si mateix. Advertir dels efectes negatius, de les tendències perverses del creixement desmesurat, és precisament anar a favor del turisme. Del turisme ben entès.

Sabem molt bé a on condueix el creixement turístic sense límits. Condueix a Mallorca i a Eivissa. Per açò, aquesta campanya es diu Via Menorca, perquè defensa que Menorca treballi per tornar a trobar la via de la diferenciació, el camí que ens va fer Reserva de Biosfera, la senda que ens va permetre recuperar el Camí de Cavalls en tost de fer passejos marítims, l’itinerari que va fer possible tenir un Pla Territorial que va eliminar 60.000 places turístiques i va preservar el paisatge agrari.

La gent que estem aquí, no mos rendirem per molt que hi hagi governs que treballen en sentit contrari. Un Govern que primer ha desmuntat l’oficina anticorrupció, després ha eliminat la Comissió de Medi Ambient i ara legisla per a premiar als infractors urbanístics.

La saturació que vivim a l’estiu és fruit de la promoció que es fa a l’hivern. La imatge de postal que es vendrà aquest gener a la fira de FITUR és la d’una Menorca que la gent ja no es troba quan ve. És una imatge enganyosa, basada en el valor que tenen els paisatges que s’han sabut conservar, però que ara s’usen per atreure un excés de gent que ja no aporta riquesa als menorquins.

Per açò som aquí, per dir que volem manco Fitur i més Futur. Per demanar que es treballi per recuperar la dignitat que Menorca està perdent. Per alçar la veu, per ajuntar-nos amb més gent i demanar que aquesta illa torni al camí que la fa diferent, que la fa tan estimada».