Miquela Llull i Miquel Vilanova són dos joves de Mallorca que des de fa uns mesos es varen decidir a posar en marxa 'Replanteja', una consultoria que té com a objectiu assessorar i donar suport a les institucions públiques.

-Per què vàreu decidir posar en marxa aquest projecte? Què oferiu?

Aquest projecte sorgeix de la voluntat d’exercir la nostra professió. Com a sociòloga i politòleg hem pogut veure com el nostre perfil és pràcticament inexistent a les demandes i ofertes laborals dins el nostre territori, per aquest motiu vàrem decidir endegar aquest projecte per desenvolupar les nostres aptituds laborals.

Oferim serveis en diferents àmbits. Tenim experiència en el desenvolupament i la dinamització de diferents processos de participació ciutadana, també oferim el disseny i la implantació de diferents plans locals, com poden ser, plans locals de joventut, plans d’igualtat, plans d’acció municipal etc. Finalment també oferim assessorament en comunicació política, creació i planificació de campanyes, anàlisis de l’impacte de les campanyes, gestió de xarxes etc.

-Sovint, sembla que les tasques que duis a terme aquests professionals són desconegudes. Per què considerau que és important la realització d’estudis d’aquest camp de les ciències socials?

Més enllà de la realització d'estudis en aquest àmbit, que són de vital importància per conèixer la realitat social del territori, també són una eina fonamental per detectar les principals problemàtiques que puguin existir, accions i polítiques que no funcionen o no tenen l'impacte desitjat i el canvis que experimenten les nostres societats, cada cop més ràpids i, a causa dels esdeveniments conjunturals actuals, probablement de gran envergadura.

Pensam que les ciències socials impliquen una manera de treballar i de fer les coses, una aproximació a la realitat que ens envolta, amb l'objectiu d’entendrer-la i poder ajustar les accions o estratègies que es realitzen de forma meditada, estructurada i amb sentit. Molt sovint veiem com s’apliquen polítiques sense gaire planificació i més difícil encara és trobar un seguiment i una avaluació de l’impacte d’aquestes.

Tot això provoca un malbaratament de recursos, així com una desmotivació per a molts de treballadors públics. Generar projectes amb un seguiment constant, uns objectius concrets i sobretot una bona avaluació dels resultats que s’obtenen, dona més sentit i més motivació a totes les persones implicades, per això calen professionals amb uns coneixements i una visió transversal, que és una de les característiques principals dels nostres estudis.

Tot això, però, implica un canvi de mentalitat en molts aspectes i en molts graus diferents, resulta una transformació complexa. A voltes hem pogut veure com els polítics tenen una tendència a generar projectes a curt termini, que donin resultat aviat i això dificulta molt la feina. Cal entendre que els canvis reals i profunds són fruit de la feina diària durant un període de temps llarg, amb la implicació de diversos actors i departaments.

En qualsevol cas, tot estudi o treball dins el marc de les ciències socials serveix per conèixer un poc més la nostra societat, com evoluciona i els canvis estructurals que pateix. Com en totes les qüestions que requereixen respostes, com més informació i coneixement tenim millor seran les nostres actuacions.

-Actualment estau treballant en el primer pla local de joventut de Marratxí. Quines eines utilitzau per dur a terme aquest pla? Existeixen altres municipis de Mallorca que tenguin aquest pla de joventut?

Actualment hi ha una sèrie de municipis que estan desenvolupant un pla local d’infància i adolescència, que sol estar emmarcat dins les directrius del projecte Ciutats Amigues de la Infància d’UNICEF. Aquest plans però són diferents al que estam desenvolupant a Marratxí, ja que tan sols agafa els joves fins als 18 anys, i en canvi nosaltres utilitzem un concepte de joventut una mica més ampli, fins els 30 anys.

Per a realitzar la diagnosi de Marratxí hem utilitzat diferents fonts d’informació. Per una banda i com tota diagnosi requereix, hem consultat totes les fonts estadístiques disponibles, Ibestat, INE, el padró municipal, dades de l’observatori de la joventut de les Illes Balears etc. Cal comentar que ens ha sorprès durant la recerca de dades les poques dades existent a nivell municipal, hi ha moltes dades que únicament existeixen a nivell d’illa, i no a nivell municipal que és el que a nosaltres ens interessa.

A més d’aquestes fonts estadístiques també hem realitzat una enquesta als joves del municipi, gràcies a la col·laboració dels directors i professors dels centres educatius. En total tenim una mostra d’uns 230 joves que han contestat l’enquesta. Alhora estem acabant de perfilar diferents grups de discussió també amb joves, en aquest cas una mica més grans, i amb professionals i tècnics relacionats en l’àmbit de la joventut. La situació actual ens dificulta una mica aquest procés però gràcies a aplicacions web, com jitsi o zoom al final els podrem dur a terme.

-Apuntau que la participació es caracteritza pel rol actiu i rellevant de la societat civil sobre qüestions de caràcter públic. Com es desplega un bon pla de participació ciutadana? Quin impacte tenen aquests projectes participatius en la societat?

La participació ciutadana és un concepte que darrerament té més ressò i es pren més en consideració, des de les administracions públiques locals. Sembla que existeix una tendència creixent en augmentar i profunditzar en aquest àmbit. La participació ciutadana, o participació política, però implica molt més que una simple consulta popular o pressupost participatiu. És un canvi de paradigma, és entendre que la millor solució moltes vegades és aquella que ha sorgit del debat i la discussió, on s’han estudiat diferents punts de vista i interessos, arribant a diversos acords que puguin beneficiar, d’alguna forma, a totes les parts implicades.

Per a realitzar tot aquest canvi, cal modificar algunes de les formes actuals de funcionament i estar convençut de que la participació és la millor solució per a resoldre alguns aspectes, sempre tenint present que no serà la forma més ràpida de fer-ho.

Un bon pla de participació, com a tots els plans, s’ha de desplegar amb una intencionalitat i un objectiu molt concret i definit. S’ha de tenir molt present que el resultat que surti s’haurà d’acceptar encara que no sigui l’esperat o el més desitjat. Tot i això un bon pla, al nostre entendre, ha de tenir:

1. Disseny: El disseny és fonamental, s’ha de decidir qui pot participar, com ho pot fer, com s’estructurarà el pla, quines normes tendrà...

2. Informació/formació: S’ha d’informar a la ciutadania de quin és el tema que es vol sotmetre al procés participatiu, la remodelació d’una plaça, per exemple. Alhora també s’ha de formar als ciutadans de les diferents possibilitats de reforma que es poden fer, cal que aquests tinguin tota la informació per tal de que el debat sigui el més productiu possible.

3. Reunions de discussió: Es realitzen diferents trobades on, per grups, es discuteix quina és la millor forma de remodelar la plaça, arribant així a una proposta comuna que satisfaci a totes les parts. A vegades es pot donar el cas que surti més d’una proposta i en aquests casos es realitzaria una votació.

4. Compromís: Es realitza la remodelació de la plaça que han escollit els veïns, si aquest és el cas.

Per altre banda, també pensam que s’ha de començar un treball intern, dins de les administracions, a través de la formació dels seus professionals en la dinamització i l’elaboració del processos participatius, per donar-li més importància a aquest àmbit en concret. Com hem dit abans, la participació implica un canvi de model en molts aspectes i aquest canvi ha d’estar dirigit, seguint unes pautes concretes. Aquest s’ha de desplegar des d’un òrgan superior, és a dir, en el cas de Mallorca, el Consell hauria d’apostar per la participació i formar als treballadors de l’administració local. D’aquesta manera s’introduiria una nova forma de treballar a tots els ajuntaments de forma més o menys ordenada i simultània.

-Us plantejau oferir el vostre servei a entitats o ONGs o empreses privades a banda d’institucions públiques?

Sí, ens plantegam oferir els nostres serveis a entitats privades. Creiem que el marge de millora amb els nostres serveis és molt ampli.

Per una banda, podem assessorar a entitats o empreses privades en diferents aspectes de comunicació, tant interna com externa. Alhora també els podem oferir formacions sobre aquests aspectes, per tal de que tinguin més facilitats en aquests àmbits ja que resulten molt canviants. També podem oferir campanyes comunicatives així com el seguiment del seu impacte.

-En què els podríeu ajudar a millorar?

A nivell participatiu es pot introduir la participació en l’empresa privada a l’hora de prendre diferents decisions. És una forma d’aconseguir més implicació dels treballadors, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix que es sentin més integrats i valorats dins el projecte en el que estan treballant.