L'acte, en el qual hi assistia la Consellera de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps, arribava en un moment marcat per tota una sèrie d’esdeveniments que modifiquen sensiblement el context sociopolític del gruix dels territoris de la catalanofonia. Però l’arribada de governs d’esquerres tant al País Valencià com a les Illes no suposa encara una millora de l’herència rebuda pels governs del PP.
Si atenem a les xifres, l’informe enumera 13,5 milions d'habitants dels Països Catalans, dels quals un 90,8% entén la llengua catalana i un 64% afirma que la sap parlar. En l’àmbit de la competència lectora, un 70,5% sap llegir en català i l’escriptura rep el pitjor cop, amb un 46% de la població que en sap escriure.
El PP concentra el poder i inicia l’ofensiva contra el català
L’anàlisi del context sociopolític esdevé fonamental per avaluar l’ús del català en cadascuna de les àrees administratives. I en aquest sentit, l’informe afirma que les eleccions autonòmiques i les eleccions al Govern de l’Estat espanyol de 2011 van propiciar canvis importants en la gestió territorial i en el poder central. El Partit Popular va assolir una concentració de poder molt important a l’Estat espanyol, de tal manera que en l’àmbit lingüístic de la llengua catalana només Catalunya va restar-ne al marge.
Les noves directrius impulsades per la nova ideologia al poder, després d’un període inicial d’acomodació administrativa, es van anar mostrant amb tota la seva cruesa. Segons el document presentat, els darrers anys s’ha viscut una autèntica ofensiva contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística del català. I a les Illes han destacat les mesures intervencionistes contràries a la viabilitat comunicativa de la llengua catalana.
A més, el debat sobiranista a Catalunya i l’aprofundiment en les polítiques de minoració de la llengua catalana en la resta de territoris catalanòfons de l’Estat espanyol han motivat que la qüestió lingüística hagi tingut un paper central en la dinàmica política i social.
El paper del TIL
En relació amb la política involucionista del Govern balear durant el mandat de José Ramon Bauzá, l’informe no oblida l’aprovació del Decret 15/2013, del 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integral de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes. Es destaca d’aquesta manera l’ enorme rebuig social que ocasionà en contra del consens que va assolir l’anomenat «decret de mínims», reduint a més la presència de la llengua catalana en l’entorn educatiu.Però la lectura positiva sobre aquest conflicte s’extreu gràcies al revés judicial que va suposar per a la implantació del TIL l’estimació dels recursos al·ludits mitjançant tres sentències que suspenen l’aplicació de l’ordre de desenvolupament del Decret 15/20.
Paper destacat dels docents i de l’Obra Cultural Balear
En la investigació presentada es remarca que a les Illes, l’extraordinària gravetat de les mesures impulsades pel Govern del Partit Popular va ocasionar un fort moviment de protesta encapçalat per l’Obra Cultural Balear i l’Assemblea de Docents.
Involució del català en l’àmbit educatiu i comunicatiu. IB3 gonellista i TV3 precària
Les investigacions remarquen que en els darrers anys s’ha constatat una intervenció clarament involutiva especialment en dos sectors de gran importància, l’ensenyament i els mitjans de comunicació. En relació amb l’ensenyament, el nou currículum de primària que desplega la LOMQE redueix significativament la presència del català.
Pel que fa als mitjans de comunicació, es destaca que la televisió en llengua catalana ha experimentat un lleuger descens. Al País València i a les Illes Balears l’oferta de ràdio i televisió en català, molt precària, es refugia en algunes emissores i televisions locals-comarcals.
A més, en l’informe es considera que la reedició de la polèmica gonellista ha tingut com a exponent més important el llibre d’estil d’IB3 Ràdio i Televisió. La potenciació de models formals fortament col·loquialitzants es presenta, doncs, com una mostra més de l’aïllacionisme referencial que persegueixen els seus promotors.
Seguint en l’àmbit comunicatiu, a les Illes Balears s’hi ha d’afegir l’impuls d’una dinàmica reduccionista, concretada en l’eliminació de la recepció del Canal 3/24 i el Canal 33/Super3 aprovada pel Govern Balear. Per tant, l’oferta en català a les Illes, prou disminuïda amb la desaparició els darrers temps d’altres mitjans de comunicació, comença a ressentir-se fortament d’una política lingüística oficial d’hostilitat manifesta cap a la llengua pròpia. Com a conclusió, els investigadors conclouen que de la millora de la presència de la llengua catalana en l’àmbit comunicatiu en depèn que esdevingui la llengua de cohesió social.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per ja. Au va no diguis dois, si escrius i publiques en catalá com pots dir que no et deixen? ja ja
Qualcú hauria de demandar en Bauza, ha fomentat la catalanofòbia amb lleis franquistes. I, pel que veIm només és delicte la hispanofòbia. Quin collons, fins quant aguantarem que ens vexin d'aquesta manera? Estic fins els ous de no poder utilizar la meva propia llengua al meu país. Fotem el dos.
Lo de siempre. Hay que adorar la lengua catalana y poner por encima de todo a los fantasmagóricos Países Catalanes (esos de la conocida Srta.Pepis).
Deixau-lo fer. Igual que certs animals marquen el terreny pixant, aquests, o aquest, ve aquí a amollar la seva pixarada escrita per marcar el diari i deixar-li la seva pudor.
Volem TV3, TV3CAT, Canal 3/24, Canal 33, Súper 3, Esport 3, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i qualssevol altres que emetin en la nostra llengua. A més, volem una IB3 (ràdio i televisió) que no sigui bilingüe ni gonella.
A.- Este "informe" no me merece ningún crédito. B.- Hacedlo en Barcelona, y veréis "bubotas" C.- El medio ULTIMA HORA es el que más ha contribuido a propagar el catalán en Mallorca desde su inicio. A las pruebas me remito. Y continua haciendo y a marchas forzadas.