Aquest dijous dia 8 d'octubre, Pep Valero (l'antic president de l'APIMA) i Jaume March (director de l'IES Marratxí en el moment de l'entrada en vigor de la llei) tornaran a penjar el llaç per la llengua.
Hi seran presents també el nou director i la nova presidenta de l'APIMA. L'acte tendrà lloc a les 10:45, és a dir, en començar el primer esplai.
L'acte simbòlic de 2014
L'IES Marratxí a través d'un acte simbòlic va despenjar el gener de 2014 el llaç que encara hi havia a la vidriera de l'entrada del centre i trossejà la senyera de 75 metres que penjava al pati del centre, abans que el vent la fes caure. Així, dos dies abans de l'entrada en vigor de la Llei de Símbols, l'IES Marratxí complia la nova legislació.
La comunitat educativa del centre marratxiner s'aplegà després de les classes per repartir la gran llaçada i així convertir-la en 70 senyeres d'aproximadament un metre. La intenció era que cadascú la penjàs a casa seva.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I tu que no ho ets bambol, i no necessitas cap floquet.
Sense el plaer d'allò prohibit ni el valor com a lluita política encoberta, no treu cap a res penjar ara el floquet bàmbol ni resulta ja tan excitant com abans.
Ya se ha solucionado el problema de la educación.
Es de suposar que en BauSSà confimarà le seua assistència, ja que va dir que anava al Senat per defensar els drets de les Illes Balears, i la nostra llengüa ès un dret i els seus sìmbols i tradicions tambè, clar que si ell va nèixer a Madrit l`hi sua. Salut i Repùblica l'hi enteferraren els republicans europeus al Felip Borbò (no escollit) això a France costà una revoluciò, i rodaren...........
Molt bé. El mateix haurien de fer tots els altres centres que la despenjaren per imperatiu d'aquesta absurda llei que ara ha estat derogada. No varen dir que els havien guardat per a tornar-los a penjar quan es derogàs la llei? Idò ara és l'hora. Però vull demanar que no es posin a l'intemperi. El temps els deteriora ràpidament. I suggeresc que es posin al vestíbul, en un lloc molt visible, cuidat i ordenat. Un raconet reivindicatiu, discret. On pugui estar-hi fins que la llengua catalana sigui tan normal i apreciada als centres, que ja no tengui objecte la seva reivindicació.
Visca la terra i mori el mal govern!!!
La senyera ja torna a estar penjada a la façana del CEPA Son Canals. Visca la terra!