Imatge d'una de les darreres reunions de la FELIB, que ara presideix Joan Albertí, batle de Fornalutx, i que ha de recollir propostes per evitar l'ofegament econòmic de tots els ajuntaments de les Illes. | T. AYUGA
La situació és tan insostenible que els ajuntaments de Mallorca han decidit fer-se costat i presentar propostes unitàries amb l'objectiu de retallar despeses i redissenyar l'actual sistema administratiu. Un dels punts que per ara té més força és la presentació d'un document al Govern en el qual es detallaran tots els costos que suposa l'assumpció de competències que haurien de ser oferides per les administracions supramunicipals. Competències a les quals estarien disposats a renunciar si no arribassin ben dotades econòmicament -bé del Govern o bé del Consell de Mallorca.
En la darrera reunió de batles de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) es tractà aquesta problemàtica, que ofega diàriament els ajuntaments. De fet, el proper 3 de novembre serà el dia clau, quan els ajuntaments faran front comú per defensar els seus interessos, tant els representants dels municipis més grans -Palma, Manacor, Calvià, Inca, Llucmajor- com els dels més petits.
Les competències que es posaran sobre la taula seran moltes. A tall d'exemple, els consistoris que disposen d'escoles municipals de música i que ofereixen estudis reglats consideren que aquesta formació hauria d'anar a càrrec del mateix Govern. I opinen el mateix sobre la despesa de l'escolarització dels infants de 0 a 3 anys de les escoletes municipals, quan, des de la Conselleria d'Educació, es percep aquest tram d'ensenyament com a vital per als nins i nines.
També s'hi ha d'afegir altres despeses relacionades amb els serveis socials i càrregues derivades d'actuacions dels Bombers o dels operaris de l'Ibanat. Alguns batles consultats per aquest diari coincideixen en la necessitat de reorganitzar les competències dels ajuntaments, a fi d'evitar entrar en una dinàmica d'ofec econòmic sense retorn.
El Pla
Fruit d'aquesta situació, alguns ajuntaments ja han deixat d'oferir segons quins serveis per manca de liquiditat. La darrera alarma l'encengué fa uns dies la Mancomunitat del Pla, administració que aplega els pobles de la comarca amb més ajudes de l'Illa i que ja té un deute de 6 milions d'euros, dels quals 3,5 són conseqüència de l'impagament de la resta d'administracions per serveis que presta la Mancomunitat.
Amb relació a aquest punt, els batles consideren que els consistoris no haurien d'avançar partides econòmiques per obres o serveis que, en teoria, són del Govern o del mateix Consell. Una situació que els obliga a endeutar-se encara més.
Tornant al Pla, la Mancomunitat ha anunciat mesures dràstiques, com el possible tancament d'un dels tres centres de dia de què disposa a la comarca.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em sembla que és va dir que l'Ajuntament de Palma s'havia dotat d'un servei d'inspectors del comerç? Iniciativa discutible, atès que els comerços de Palma serian controlats dues vegades (Govern i Ajuntament) i, sobretot, perquè els funcionaris municipals no tendrien poder de sancionar, sortosament. Perquè no contentar-se de la seva àrea de poder i voler eixamplar-la?
Podrien començar amb les dedicacions exclussives, que massa sovint no son tal, i no son obligatories
Aquesta mesura és lògica, no donar serveis que no te corresponen o que no estan ben dotats. Però a un altre nivell és el mateix que ha passat sempre amb les competències assumides per les comunitats i que provenen de l'estat. Amb un bon finançament, que en definitiva vol dir en concert econòmic i recaptar tots els impostos generats aquí no tendriem problemes per pagar la sanitat, l'educació i altres serveis bàsics que s'ofereixen als ciutadans. I de retruc tampoc en tendrien els ajuntaments. Però és clar, això als batles del PP i del PSOE se'ls en fot, però quan els toca de prop es mouen sense veure la incoherència de tot plegat.
Ja no haurien d'haver admès mai competències no dotades.