Jaume Llabrés té una vinya que fa mirera, n'està content. Si el raïm és bo, el vi també ho pot ser.
A ca vostra feien vi?
Sí, com a tantes cases de poble teníem un celler dins la casa. Érem pagesos i fèiem vi per a la gent del poble. Fèiem vi des del temps del meu padrí i en produírem fins a final dels anys 60. Vaig veure veremar, vendre vi, trepitjar el raïm amb els peus... Fèiem un vi de celler, de l'any, sense criança. Però llavors va venir el turisme i les vinyes s'abandonaren.
Com va ser la represa?
A partir dels setanta, les nostres vinyes es deixaren. Vaig fer de restaurador de mobles a Palma, fins que devers el 1993 vaig voler restaurar les vinyes i vaig començar a sembrar-ne una amb tires de raïm de cada casta: cabernet, merlot, sirah... M'agradaven els vins de criança francesos.
Per això, us vàreu tombar cap a aquestes varietats d'anomenada internacional?
Vaig viatjar per aquí i per allà per aprendre'n. A l'hora de sembrar, em vaig decidir per cabernet, merlot i sirah. Vaig anar a Bordeus i vaig comprar els sarments, vaig triar molt bé i ara és una vinya molt bona, perfecta, ben equilibrada, que fa els quilos que volem fer. Hi ajuda la terra pedregosa, amb bolls rodons, que de dia agafen temperatura, l'aguanten més temps i formen un microclima interessant.
Qui va ser el vostre mestre?
L'amo en Joan de Can Ribes. En tenir un dubte, anava a veure'l i sempre hi havia una explicació i una solució.
És difícil l'art de fer vi?
No és difícil. Sempre dic que el vi es fa tot sol. El raïm costa de fer. Si tens bon raïm, has de tenir esment en la netedat, en la maduració..., atendre les regles bàsiques. Tenim tota la maquinària moderna que ara s'empra. Però el mètode és el mateix de sempre. No és necessari fer coses rares. El vi es fa tot sol. En tot cas, has d'anar alerta a no espanyar-lo. Si no l'espanyes, l'èxit és segur.
On teniu les vinyes?
Tot està per aquest redol, per Son Prim, a prop de Sencelles. Són terres de call vermell. Vàrem preparar bé la terra, amb una subsolada fonda, d'un metre, i trobàrem les gavetes antigues. Si hi ha bona terra i tens esment a la vinya, tot va bé. De cap a cap d'any tomam brots, llevam raïms que no maduraran... Aquí hi ha el secret del bon vi: no privar la vinya de la feina que ha menester.
La feina és per fer quantitat o per fer qualitat?
Interessa fer un vi bo. Vaig rebre la visita d'un amic de la Península que em va dir: "sols tens 6 hectàrees de vinya i mantens tot aquest muntatge? Cada cep d'aquest home feia 22 o 24 quilos de raïm i els meus sols en fan 4 o 5. Hi ha diferència.
Quins vins feis?
Faig vins varietals: 3 raïms i tres vins. L'any passat férem un vi que anomenàrem Cup i el férem amb cabernet, merlot i un poc de manto negro. Feim un blanc de merlot. El feim per fer qualque cosa diferent i original: un blanc de raïm negre. Mai saps com sortirà i quasi sempre surt bo.
On veneu els vostres vins?
Sobretot a restaurants i botigues de vins. No el venem ni a supermercats ni a cadenes de supermercats. També el duim a 9 països d'Europa. Els darrers anys exportam un 60% del vi que feim.
Com ho heu aconseguit?
Anant a fires, viatjant i fent promoció directa als clients. Fa dos anys que feim aquesta feina molt a fons i hem obtingut bons resultats. Tenim un home que es dedica a anar pel món a vendre vi.
Hi ha massa cellers a Mallorca?
El boom de la construcció va dur que es fessin cellers a tot Espanya, cellers per amunt i per avall, que ara molts estan en venda. El vi s'ha de treballar amb esment, s'ha d'estimar. És una cosa viva. Si es fa així, el celler va bé i es pot defensar en el mercat.
Són cars els vins mallorquins?
Venem vi a 10 € la botella i la nostra relació entre qualitat i preu és el que ens fa vendre i ningú no se n'ha queixat. Un vi a 8 o 9 € és un vi que es defensa molt bé, no és car. Els que han pujat molt després han hagut de baixar.
Què s'ha de fer per assegurar el futur de les nostres vinyes?
Fer un bon vi. El que no faci bon vi ho té molt malament. Es comença a anomenar molt el vi de Mallorca i és perquè sol ser bo. La gent cerca aquests vins i els valora molt. Just dura el que és bo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.