Investigació: de la coa a tête de la course

I és que la proximitat de Son Espases al parcBit i la UIB permet parlar del naixement d'un nou pol biotecnològic i sanitari a les Illes, amb perspectives de consolidar un nou sector productiu, com explica el director d'Avaluació i Acreditació de Salut, Joan Llobera. Aquest institut ha sorgit com a iniciativa del Sistema Nacional de Salut, per estimular la col·laboració en investigació entre centres de recerca multidisciplinaris amb la finalitat de d'integrar harmònicament la investigació bàsica, clínica i de salut pública.

Es tracta de millorar la transferència dels avenços científics obtinguts en la prevenció i el tractament dels problemes de salut més prevalents. I es consideren com a nucli bàsic d'investigació els grans hospitals universitaris, tot i que també integra la universitat i l'atenció primària.

Actualment, a l'Estat només hi ha vuit instituts d'investigació sanitària acreditats. Quatre estan ubicats a Catalunya (hospital Clínic, Bellvitge, Vall d'Hebron i Germans Trias i Pujol); mentre que els altres es troben a Sevilla (hospital Virgen del Rocio), a València ciutat (La Fe), a Santiago i a Madrid (hospital de la Paz). Ara bé, la majoria de grans hospitals universitaris de l'Estat espanyol es troben en procés de constitució d'aquesta mena d'instituts.

I és que no disposar d'un institut acreditat redueix les possibilitats de desenvolupament científic i d'accés al finançament de recerca sanitària. Una vegada constituïts i acreditats, els instituts s'inclouen en una xarxa vinculada a l'Institut de Salut Carles III.

El procés d'acreditació dels instituts suposa garantir la qualitat de l'estructura, les finalitats, els equips, els recursos i la difusió i transferència dels resultats de la investigació per constituir-ne organismes de màxim prestigi científic internacional. I el Govern de les Illes Balears no ha volgut quedar endarrerit en aquest procès. De fet, això ja ve de bastant enrere, comparat amb altres comunitats. El personal dedicat a R+D és mínim (la taxa més baixa de tot l'Estat) i la despesa en infraestuctures sanitàries també deixen Balears a la coa estatal.

És per això que l'espai destinat per a recerca a Son Espases es duplica i és de 3.000 metres quadrats. D'aquesta quantitat, la meitat corresponen a l'edifici annex d'investigació, previst inicialment i pràcticament acabat. Mentre que l'altra meitat són els nous espais de recerca, entre els quals hi haurà la unitat d'investigació de l'Hospital i altres estructures.

La superfície destinada a recerca estarà distribuïda en dues zones. Una d'elles tindrà 525 metres quadrats de superfície i s'ha distribuït en laboratoris, cambres de refrigeració i conservació, sales de gel i de revelat, entre d'altres. La zona major, de 880 metres quadrats, inclou laboratoris i despatxos, a més del Biobanc i el CAIBER.

L'edifici annex d'investigació, amb uns 1.400 metres quadrats, té dos nivells. La planta baixa està destinada a l'estabulari i als quiròfans experimentals. El nivell superior, en canvi, es distribueix en laboratoris, despatxos i sales de suport a la recerca i a la direcció de l'Institut.

La superfície per a la docència també es duplica. El projecte inicial de l'Hospital incloïa un parc d'aules important que, juntament amb altres dependències, permetien fer una formació continuada dels mes de 4.000 treballadors; a més d'una formació especialitzada de qualitat per als més de 300 residents. La modificació d'estructura, però, ha permès destinar un espai més per a la docència de grau de Medicina, d'uns 1.700 metres quadrats.

La superfície destinada a docència, per tant, es distribueix en 17 aules de diferents grandàries i un saló d'actes amb un aforament de 300 persones. A més, hi ha la Unitat Docent de Medicina, amb les quatre aules, dos laboratoris docents i una sala multiusos.

Finalment, hi haurà espais amples destinats a anatomia, que inclouran les sales de preparació, plastinació i conservació de cadàvers, la sala de dissecció, l'osteoteca i les aules de demostració. A més a més, hi ha 135 metres quadrats que s'utilitzaran com a vestuaris.