Abans, aquesta àrea encara tenia més botigues de tota mena, segons recorda Francesca Bernat, propietària de la gavineteria Sineu, però tot i això encara en queden moltes. "Fa 38 anys que tenim obert i ara som dels més veterans del barri", admet, per explicar que des de llavors la zona ha canviat molt. "Abans aquest carrer era ple de comerços; sort del mercat, que encara li dóna vida", es lamenta. Reconeix que han arribat molts de venedors originaris d'altres països, però li són indiferents. Gairebé no hi té gens de relació, però tampoc no la molesten. Mentre serveix un trinxet -una navalla corba que es feia servir per veremar-, afirma que no tan sols la barriada ha canviat, sinó també la gent: "Ara ens tancam en un súper i hi voltam tot l'horabaixa".
Ben devora hi ha dos comerços que és ben segur que no existien fa quaranta anys: un tatuador oriental i una growshop, dedicada a vendre tota mena d'articles per al conreu i el consum del cànnabis. La du Jun, un al·lot d'origen sud-americà que, sobretot, es queixa de la crisi. I dels xinesos: "Ho envaeixen tot", assegura.
De fet, d'uns anys ençà la zona s'ha omplert de botigues de roba, perruqueries i basars xinesos. La perla oriental n'és un exemple: és un negoci que despatxa roba i productes tèxtils al detall i a l'engròs, una mena de magatzem amb llum de fluorescent on sembla que es pugui trobar de tot. La regenta Feng Jin, que afirma que s'hi troba bé i que no ha tingut mai cap problema amb altres venedors. En un espanyol macarrònic explica que treballa i paga els imposts com tothom i que se sent a gust al barri. Forma part d'una associació de comerciants xinesos. "Ens ajudam si tenim cap problema i col·laboram a l'hora de fer importacions", explica. Però també diu que no té gaire relació amb els altres botiguers.
Omar Benyacoub, que és d'origen algerià, fa força més anys que és a la zona. Una dècada és el temps que ha passat des que obrí el restaurant de menjar àrab Essalam, un dels primers d'aquesta classe a Palma. Comenta que és una gastronomia que abans no es coneixia tant i tenien més clients, per exotisme, però ara es coneix molt més. "És com el McDonald's II i el McKebab", diu de bromes. També es queixa de la crisi. "Ara demanen el preu fins i tot d'un cafè i on abans en menjava un, ara ho fan dos", comenta. Tampoc no té gaire relació amb altres comerciants, com els xinesos.
La gran varietat de botigues dels voltants del mercat de Pere Garau dibuixa uns carrers mesclats i vistosos. Els comerços de tots els grups hi conviuen en pau, però sense relacionar-se gaire. Ara, la crisi la viuen tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquets xinesos s'associen per aclarir les importacions, ja que es baraten les identiatats per tal de no pagar impostos en 5 anys i obtenir els permisos de resident adobten els noms dels xinos que han mort i que diuen que se'ls enduen a xina a enterrar.
No em molesta la varietat d'ètnis, visc al poligon de llevant i som amic dels marroquins i nigerians. Els únics immigratns incivilitzats son els centre-americans i sudamericans: ja que tenen la música molt alta i ja van gats a les 5 de la tarda. A més de que els seus fills es creuen latin kings (d'ençà que arribaren a Mallorca mai s'havia assasinat a un jove al carrer, com bé es el cas de Eugenio Ebabulate) son uns maleducats que introdueixen la cultura femetera nortamericana.
Visc al barri i donada la varietat de gent que hi viu i treballa, els conflictes són mínims. Magrebis, xinesos i centre africans pertanyen a cultures més desenvolupades del pensam molts del País. Alguns que es desbaraten, és aquí que ho fan. I tot per voler adaptar aquesta cultura americana de la globalització que no és nostra ni seva. A molta d'aquesta gent els manca atenció i estima per socialitzar-se. A això tan senzill no hi dedica un euro l'administració. A vegades em sorpren gratament quan alguns joves venedors negres, es dirigeixen a nosaltres en la nostra llengua. Iamginau-vos el que podria ser si l'administració hi dedicàs coneixements i esforços per integrar-los de veritat, sense perdre les seves arrels.
Aquesta varietat d'ètnies i cultures és importantíssima per Mallorca. Ara només manca que es faci efectiva la integració lingúística i cultural d'aquests immigrants. Això no ho podrem comprovar fins d'aquí a una o dues generacions. Desig que la ingent tasca que avui fan mestres i educadors, doni el seu fruit en deu o quinze anys. En benefici de tots.
Hi ha molts mallorquins que conviuen a la mateixa finca i ni se coneixen ni se saluden. Hi ha molts mallorquins que conviuen a la mateixa finca i se coneixen però no se saluden. Hi ha molts forasters que conviuen a la mateixa finca i ni se coneixen ni se saluden. Hi ha molts forasters que conviuen a la mateixa finca i se coneixen però no se saluden.