Mentre que Marc Chagall regalimava els colors del cel de París en aquell llenç de la dècada dels anys 20, uns altres artistes, per ventura ocasionals, plasmaven les múltiples tonalitats del blanc i del negre.
Dos colors i milers de composicions, atès que el cel de Mallorca ofereix infinitat de textures. De l'estranya llum de l'Illa, se n'aprofitaren Jaume Escalas Adrover i Jaume Escalas Real, pare i fill, tots dos metges professionals i fotògrafs d'adopció. Compartiren inquietuds culturals i vocació ciutadana, com la curiositat pel patrimoni històric i la inclinació per la medicina assistencial, més enllà d'una formació i d'un context històric diferents. Ambdós conservaren imatges que feren, amb les quals crearen un dels arxius fotogràfics privats més importants de Mallorca, tant en qualitat com en quantitat. Són els autors de la mostra de Fons Escalas, que recull fotografies preses pels dos amateurs entre 1894 i 1977 i que ara s'exposa al centre cultural de Sa Nostra. Per primera vegada, l'arxiu Escalas es difon de manera exhaustiva, després de l'estudi dels més de 50.000 negatius. És una panoràmica de la Mallorca de principi de segle XX, de Primo de Rivera, l'etapa republicana i la feixista. Totes en una i totes abans de l'arribada del turista.
És per això que les platges que pare i fill retrataren no són plenes. Són més aviat buides i tan sols hi passegen els mallorquins. La mostra dedica atenció al desenvolupament urbà de Palma. No debades, la gran part de la transformació urbana de Ciutat es gestà, precisament, en aquella primera meitat de segle. Tot i que és Jaume pare qui comença amb la fotografia, ràpidament en passarà el relleu al fill.
És aquest qui pren testimoni de les destruccions urbanes de Palma (portes i murades). Això no obstant, també retrata el litoral de Ciutat abans que el ciment cobrís part de la mar. De fet, els Escalas retraten barriades com Portopí i la seva cèlebre torre i les cases del Terreno pegant a la mar. Aquest és el tret diferencial amb l'actualitat: els edificis pegaven a la mar, perquè el passeig marítim no estava construït. L'única barrera entre la terra i la mar eren les roques, on es trencaven unes ones que, tanmateix, mai no han estat polissones. El desenvolupament, però, hauria de fer cimentar el litoral en la primera meitat de segle XX, en part com a eina d'atracció turística, en part per la necessitat d'una població que no aturava el seu increment.
Fou així com es carregaren el barraquisme de Can Pere Antoni i la misèria del Jonquet, també (i tan ben!) documentada per l'Escalas petit. Tanmateix, no tan sols es limità a descriure la costa palmesana, sinó que fotografià pobles com Alcúdia, Banyalbufar, Sóller i Peguera. Hi trobava allò que impregnava de llum la imatge: uns niguls de diferent cromatisme que presidien l'estampa que enquadrava amb l'objectiu.
Ara bé, Escalas fill té un passat com la sala fosca per revelar els negatius. I encara viu al camí de Jesús, on hi ha l'hospital psquiàtric. Allà fou director de salut mental i allà posà en marxa idees perillosament novedoses. Tanmateix, aqueixa història és una altra fotografia...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qui s'estimi Mallorca no es pot perdre aquesta exposició. Ens ostra com de destructor és l'esser humà! Fa oi vure com era l'illa tot just fa un segle.