"Fer la fotja", en llenguatge col·loquial, vol dir estar silenciós o amb aparent indiferència. Allò cert és que, les fotges banyudes de l’albufera d’Alcúdia, no les senten que en facin gens, de renou. No és que no piulin, sinó que de tan poques que són –només set colles segons el darrer recompte dels ornitòlegs– amb prou feines es destrien de la resta d’ocells d’aquesta zona humida.
Tanmateix, Balears és una de les tres comunitats de l’Estat on hi ha presència d’aquests animals. La resta de la població europea que, segons Martí Rebassa, director del Parc Natural de l’Albufera, frega la trentena està repartida entre l’albufera de València i els aiguamolls de Doñana.
De fet, els espècimens mallorquins són fruit d’una petita reintroducció feta a mitjan anys noranta amb exemplars valencians de "fotja de banyons" –com, per allà, en diven. "Aquesta au –explica Rebassa– desaparegué de Mallorca a devers mitjan segle XIX. La població més important es trobava al prat de Sant Jordi i, quan es dessecà, la població s’extingí".
La Fulica cristata, que és el nom científic de l’animal en qüestió, està catalogada com a animal en perill d’extinció. Les poblacions més abundants de què es té constància es troben al Marroc i a Etiòpia. "Aquest tipus de fotja és molt sensible a qualsevol canvi. Si la qualitat de l’aigua minva, el seu nombre també disminueix. No és que no es reprodueixi. Els exemplars que són reproductors cada any en fan, de polls. Allò que passa és que la mortalitat també és elevada i no hi ha cap temporada en la qual n’hi arribi a haver més de quinze ocells", explica Rebassa.
De 3.500 a només 140
Com el seu nom indica, la fotja banyuda és bona de distingir de la comuna pels dos regruixos de color vermell que té damunt del cap i que s’afegeixen al bec. Segons el recompte esmentat, la població de la fotja comuna a l’Albufera és d’uns 1.140 exemplars. Tot i que aquesta pot semblar una xifra elevada, Rebassa afirma que "al començament dels anys noranta n’hi va arribar a haver més de 3.500". "Volem que una població de fotges banyudes s’arribi a consolidar, encara que sabem que mai no arribarà a ser molt nombrosa, a causa de les limitacions que tenen totes les espècies catalogades en perill d’extinció", assegura Rebassa.
La història d’aquesta reintroducció és semblant a la del gall faver, una au que també es donà per extingida a Balears i que es recuperà gràcies a exemplars duits de Doñana. En l’actualitat, gaudeix de tan bona salut que, des de Mallorca, ja ha colonitzat zones humides de Menorca i les Pitiüses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.