Manacor condemna la Guerra Civil i el franquisme

Aquest és l’esperit de la moció per la recuperació de la memòria històrica que el grup socialista "va proposar abans de l’estiu i es va deixar damunt la taula" perquè tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament poguessin fer junts un exercici de normalitat democràtica", va explicar la portaveu socialista, Júlia Roman.

Discòrdia en els homenatges

Els tres regidors de la coalició d’esquerres es varen abstenir durant la votació del quart punt de la moció. Un acord que els tres regidors varen demanar votar per separat i que preveu que "l’Ajuntament de Manacor promourà un acte institucional de condemna de la Guerra Civil i de la dictadura i d’homenatge i reconeixement a les víctimes".

Segons el parer de Joan Llodrà, el regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Manacor, la redacció d’aquest punt pot induir a confusió. "És clar que hi va haver morts a les dues bandes, però també ho és que hi va haver víctimes col·lectives, unes víctimes que tothom sap quines són", explicà Llodrà.

Tot i que el grup PSM-Esquerra-Verds es va abstenir en el punt que fa referència a l’acte institucional en homenatge a les víctimes, els vots dels dotze regidors de l’equip de govern, format per PP i AIPC, els dels tres regidors d’ALM-UM i els dels tres regidors del PSOE varen permetre aprovar per majoria absoluta la moció.

Una moció que, segons la declaració d’intencions, s’aprovà en una ciutat que "va patir els estralls de la guerra i la dictadura", amb conseqüències que "s’han mantingut ben presents en la memòria dels familiars de les víctimes".

Així mateix, la moció insta l’Ajuntament a elaborar un catàleg d’escuts, insígnies, plaques i monuments que perduren en el municipi per tal de "documentar-los i retirar-los".

D’aquesta manera, i seguint el procés de retirada de monuments franquistes que es va iniciar la legislatura passada, se substituiran els noms dels carrers que al·ludeixen a la Guerra Civil o a la dictadura i només es mantindran els objectes i monuments quan tinguin valor artístic.

PP-AIPC aprova en solitari els convenis de l’Hort d’en Roig

L’Ajuntament de Manacor aprovà en el ple de dilluns el conveni urbanístic de l’Hort d’en Roig amb els vots en contra de l’oposició. Aquest conveni permetrà cedir un solar a la Conselleria d’Educació per construir-hi un centre d’Infantil i Primària i la requalificació de 233.000 m2 de sòl rústic en urbanitzable, on es podran edificar un màxim de 746 pisos.

Aquesta requalificació de terreny és el punt de conflicte entre l’equip de govern i l’oposició. Mentre que segons Bernat Amer, regidor d’Urbanisme, "l’objectiu prioritari del conveni és la construccio d’una escola", per tots els grups de l’oposició l’escola és "només una excusa" per promoure un "creixement insostenible socialment i mediambiental" de la ciutat, en paraules de Júlia Roman, portaveu del PSOE.

Per Sebastià Gaià (PSM-Esquerra-Verds), l’acord respon a una política urbanística "que no té en compte els ciutadans". Per part seva, Catalina Julve (ALM-UM) afirmà que "hipoteca el creixement de Manacor durant els propers 10 anys".

Un altre punt de discussió fou la inclusió d’una nova esmena que que obliga a la cessió "urgent" dels terrenys a Educació. Per l’oposició, l’esmena no és adequada perquè barreja conceptes i "confon el ciutadà".