Manacor retrà homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil

El municipi de Manacor està fent passes de gegant cap a la reconciliació i el reconeixement a totes les víctimes de la Guerra Civil, tot un exemple de consens entre els partits polítics del que n’haurien de prendre mostra més d’un.

La junta de portaveus de l’Ajuntament de Manacor ha acordat la redacció d’una moció per la memòria històrica, consensuada arran d’una proposta del PSOE, en què es preveu l’organització d’un acte institucional d’homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil. Un acte que en cap moment cerca substituir l’anual cita republicana al cementeri de Son Coletes. Així, aquest acte rebria el suport del PP, AIPC, ALM-UM, PSM+Esquerra+Verds i PSOE.

A més, la proposta, que serà elevada a ple el proper dilluns dia 15 de setembre, és una clara condemna a la violència, a la guerra i a les dictadures. Una proposta que s’ha redactat des d’un esperit de no confrontació i de record a tots els represaliats durant la Guerra Civil.

La moció també insta a la creació d’un catàleg en què incloguin les darreres plaques o simbologies franquistes al municipi, amb l’objectiu que siguin eliminades. S’ha de dir que quedaran al marge d’aquesta mesura totes aquelles plaques que hagin estat col·locades abans de la guerra. De totes maneres, el catàleg serà redactat per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament.

Reconciliació

Durant els darrers anys, des de l’Ajuntament de Manacor s’ha fet molta de feina per la reparació de la dignitat de les víctimes i per la desaparició de tota simbologia franquista al municipi.

Es començà amb l’esbucament de la creu dels caiguts a la façana de l’església dels Dolors de Manacor i dels dos monuments feixistes de Porto Cristo –un a plaça Monument i l’altre al martell del Club Nàutic–. Més tard es declarà fill il·lustre de Manacor el darrer batle republicà Antoni Amer Garanya, afusellat pels franquistes.

La darrera novetat fou la presència del batle Antoni Pastor (PP) l’any passat a Son Coletes durant el reconeixement anual que se’n fa de les víctimes republicanes.

Amb tot, des del PSOE, Júlia Roman destacà la importància de que es dugui a terme un acte institucional de reconeixement a les víctimes i que recull l’esperit de la Llei de la memòria històrica.

Sebastià Gayà (PSM+Esquerra+Verds) puntualitzà la importància "d’acabar de llevar tota la simbologia franquista als carrer que encara ofenen". Des d’ALM-UM donen suport a la iniciativa "perquè es fa des del consens", tot i que Catalina Julve lamentà que "no ens convidassin a la junta".