TW
0

El nou casal de la tercera edat és avui, dos anys després, un munt de formigó i ferros rovellats. Allà on hi hauria d’haver els majors de la vila ara tan sols hi ha pols i sacs de ciment. Ara bé, discernir qui en té la culpa no és fàcil perquè, com se sol dir, "a Ariany tothom es coneix" i la culpa passa de l’un a l’altre mentre tots miren a l’altra banda.

Ariany, un dels pobles més envellits de Mallorca, on més del 30 per cent de la població supera els 65 anys, té la seu de l’associació de la tercera edat en un local, actualment en obres, propietat del Bisbat de Mallorca i gestionat per l’Ajuntament.

Però ben enmig del poble ens trobam un casalot a mig construir que resta en total abandó. La història ens fa recular fins al 2006, quan l’associació, presidida per Joan Curient, un dels protagonistes de la independència del poble i el propietari d’una coneguda fàbrica de materials per a la construcció, va demanar una subvenció al Govern de les Illes Balears, llavors en mans del PP, per tenir un nou local. S’Institut la va concedir amb uns 44 milions de pessetes, dels quals la tercera part es va dedicar a comprar el solar, que pertanyia al mateix Curient.

Comprat el solar, "la subvenció de s’Institut ha quedat un poc coixa", explica Curient. I afegeix: "L’Ajuntament no hi va col·laborar. Això és insòlit tractant-se d’una obra social sense ànim de lucre".

Per part del Consistori, però, la versió dels fets canvia: "Nosaltres no ens assabentàrem de res", diu Joan Ribot (UM), el batle, qui afegeix que "sabíem que tenien llicència d’obres però no com les finançaven. Van actuar d’esquena a nosaltres".

Dos anys i un canvi de govern després, els doblers s’han acabat i comencen els moviments per aconseguir subvenció. Segons explica Ribot, l’Ajuntament està mantenint converses amb l’associació de la tercera edat i amb la Conselleria d’Obres Públiques perquè el projecte conclogui. La Sala no pot assumir una despesa tan gran i els doblers promesos pel Partit Popular no existeixen. Mentrestant, la humitat continua rovellant els ferros del que hauria de ser el local de la tercera edat.