La ciutat inaccessible

José Chito pertany a l’Associació de Lesionats Medul·lars de les Balears. "Els nostres pitjors enemics són els arquitectes i els enginyers, gairebé els hem de demanar perdó per anar amb cadira de rodes", recrimina. Ells són els que informen favorablement o desfavorablement l’execució de projectes. La Llei de 4 de maig de 1993 especifica en el seu article número 7 que per a l’atorgament de tot tipus de llicències i autoritzacions és indispensable tenir adaptats els nous edificis i estipula sancions en cas contrari. Tot ha estat fum.

Les administracions públiques prediquen poc amb l’exemple. Sense ser una ironia, la mateixa Conselleria de Mobilitat és inaccessible, però hi ha més punts. Segons Chito, l’EMT té autobusos adaptats però les parades no. Ell ha de recórrer un quilòmetre amb la seva cadira de rodes des de casa seva fins a la parada més pròxima que té plataforma. "Els locals comercials s’excusen dient que es perd molt espai útil en fer accessible els seus establiments", denuncia Chito. "T’imagines haver de firmar extractes bancaris al carrer perquè no pots entrar a la teva entitat?", afegeix. El cas més flagrant és el metro: Hi ha parades que no hi caben les cadires de rodes.

A les Illes viuen 41.508 persones amb algun tipus de discapacitat, de les quals més de la meitat (21.639) resideixen a Palma, segons dades de l’Institut Balear d’Assumptes Socials. Del total de discapacitats, 9.168 tenen un grau de minusvalia que supera el 75%, mentre que hi ha 9.297 persones que tenen el 65 i 74% del seu cos afectat. La resta, 17.204, pateix el 33 i 64% de mobilitat reduïda. Del total que resideix a Palma, el 54% té una discapacitat física, mentre que el 29% i 17% té una discapacitat psíquica i sensorial.

A tots ells la Ciutat ja els ha exclòs.

DENUNCIARAN TOTES LES ADMINISTRACIONS
L’Associació balear de persones amb discapacitat física (Asprom) emprendrà accions legals contra les institucions que no compleixen la Llei de millora de l’accessibilitat en espais i edificis d’ús públic. Així ho expressà Manuel Zafra, que també és president de la Unió d’associacions i centres d’assistència de minusvàlids de Balears (UNAC).

A partir de dimecres començaran el procés per denunciar que des de les institucions s’està incomplint de manera generalitzada la llei. Per aquest motiu Zafra assegurà que "interposarem les denúncies que siguin necessàries perquè es compleixi la legislació vigent i es faran de comú acord amb totes les entitats de discapacitats que hi ha a Balears". L’Associació de lesionats medul·lars i grans minusvàlids (Aspaym) detallà un llistat dels punts "més rellevants" que són inaccessibles. "Alguns cinemes estan adaptats, però saps com? Ens deixen un espai als laterals de la primera fila, des d’on no es veus res", diu José Chito.

Alguns exemples
El passeig del Born, la rampa d’accés al carrer de Sant Feliu té una inclinació de 12,6%, superior a l’estipulada. El pas de vianants de davant l’edifici Reina, la rampa d’accés a l’aparcament també té un 15,7% de desnivell; la del carrer estanc, un 14,5%; la del carrer Pintor i Mesquida, un 18,2%; i la del carrer Jovellanos, un 13,8%... Al parc de la Riera s’han de modificar tots els itineraris per a vianants perquè disposin de plaques de formigó amb obertures de 5 i 6 centímetres en terra a fi d’aconseguir uns itineraris accessibles per a tothom. En la mateixa línia, l’aparcament públic d’Antoni Maura, per exemple, disposa de 730 places d’aparcament i només en té 12 de reservades per a persones amb mobilitat reduïda. A l’estació Intermodal de tren, la distància entre els vagons i l’andana es troba entre 12 i 16 centímetres i hi ha un desnivell de cotes de 5 centímetres per poder accedir-hi. Uns paràmetres que són superiors als que estableix la normativa vigent. "No puc anar a visitar els amics a Inca amb el tren, per què no tinc aquest dret?", recrimina Chito. Afegeix que a Jaume III s’han obert darrerament 10 locals nous. D’aquests només dos compleixen la normativa. Cort ha reservat una partida pressupostària de 2,4 milions d’euros per eliminar les barreres arquitectòniques. Darrerament s’han realitzat obres al carrer de Jaume III i també se’n faran a Son Cotoner, al Fortí i al Camp d’en Serralta. Encara hi ha molta feina i moltes barreres que cal suprimir.