Les Illes Balears viuran durant els tres propers anys una
situació d'excepcionalitat en la curta història de la democràcia.
Per primer pic, s'obre un horitzó en què coincidiran dos governs
'amics' i d'esquerres a les Illes i a Madrid, dos governs amb
presidents socialistes. Només en una ocasió es produïren tres anys
de connivència, fou entre el 1996 i el 1999, però el context era
totalment diferent. José María Aznar arribava al Govern central
després d'haver fet dimitir el president balear Gabriel Cañellas i
de deixar el PP balear en una situació d'inestabilitat interna. Una
circumstància que acabaria costant el càrrec al president que el
substituí, Tòfol Soler, i acabaria convertint Jaume Matas en el
tercer president en menys d'un any.
Ara, almenys aparentment, el context és totalment diferent.
Francesc Antich governa un pacte que, de moment, mostra més
estabilitat que l'anterior i no s'augura cap element a la vista que
pugui fer tremolar l'Executiu.Així les coses, Antich té tres anys
per endavant per aconseguir que es compleixin els acords del Pacte
de governabilitat que depenen en bona part de Madrid i per fer que
el president del Govern central, José Luís Rodríguez Zapatero,
porti a terme les promeses contretes amb Balears i els nombrosos
assumptes pendents que arrosseguen del passat.
Zapatero reconegué en campanya que les Balears han estat
«maltractades» i «discriminades» pel sistema de finançament
autonòmic i es comprometé a millorar-lo com a prioritat del seu
futur Executiu. També anuncià que convertirà la reforma de la
Platja de Palma en un projecte capdavanter a l'Estat i que dotarà
el conveni ferroviari amb Balears perquè el Govern autonòmic pugui
ampliar la xarxa de tren i implantar el tramvia a Palma.
Tanmateix, al marge de les promeses, allò cert és que els dos
governs deixaren a l'aire, abans d'eleccions, la firma de diversos
convenis, entre els quals hi ha el que ha de permetre la compra de
la finca de Planícia, a Banyalbufar, o el que ha de servir per
millorar els torrents de les Illes, de la Conselleria de Medi
Ambient (UM).El desplegament de l'Estatut, per concretar les
inversions de 2.800 milions que s'han pactat per als propers set
anys, haurà de ser un dels eixos de col·laboració que s'espera
entre ambdós governs. El desenvolupament del Règim Especial Balear
(REB) haurà de servir per establir un instrument de finançament
addicional que resolgui per sempre els desavantatges derivats de la
insularitat.
Del Govern central també dependran altres aspectes prevists en
el nou Estatut, com l'arribada de noves competències. Per cert, les
de Justícia es troben en una fase avançada de negociacions, tot i
que bloquejada. La millora del servei públic dels vols també estarà
sobre la taula de negociacions. Igual que la cogestió dels
aeroports o la publicació de les balances fiscals, aspectes que un
Govern central necessitat dels suports de forces nacionalistes pot
tirar endavant. Antich tindrà davant un govern 'amic', com li
agrada dir, però devora tindrà socis nacionalistes que ja han
avisat que estaran vigilant i a l'espera que arribin les promeses
tantes vegades ajornades des de Madrid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.