Durant els anys que s'esdevingué la Guerra civil, Martí March Albertí (Pollença, 1908) era a Montevideo; anys abans, en temps de la República, ja era a Amèrica; fins i tot durant la dictadura de Primo de Rivera, residia a la ciutat de la vorera del riu de la Plata.
Fou precisament el 1929, el darrer any en què governà el dictador, quan Martí de Cal Mecànic decidí embarcar-se cap a Uruguai, amb el vaixell Reina Victoria Eugenia. «Tota la vida em recordaré del barco que em va menar a Montefideu», explica l'amo en Martí utilitzant el nom amb què l'emigració mallorquina de finals de segle XIX i principis del XX batià la capital d'Uruguai. «N'hi havia un altre de barco que també feia viatges cap aquí. Li deien Infanta Isabel», afegeix.
«El que més greu em sap d'aquest món és esser sord com una maça. Tenc bona cama i bon cap. Si no fos perquè no hi sent, estaria beníssim», diu el pollencí en una entrevista feta per telèfon des de la redacció de DdB, que no estigué mancada de complicacions a causa de la seva sordesa.
«Què és que em demanau? Lo siento señor que lástima que tengo no poderle reponder, cuánto lamento no poderle oir!» diu afligit, mig en català i mig en castellà, des de l'altra part del fil telefònic, a l'Hogar Español de Ancianos, una institució assistencial dependent del Ministeri d'Afers Exteriors.
«Que coneixeu Pollença. vós? -demana aquest home de 99 anys que el proper 16 d'abril en farà 100. Idò ara vos diré on vaig néixer. Si vos posàssiu damunt el portal de l'església de Sant Jordi, que sabeu on és, no és ver?, idò preniu cap a l'esquerra, i el primer cap de cantó a l'esquerra, hi voltau. Això és el carrer de la Portella. Idò al número 16, hi vaig néixer jo», diu el quasi centenari, ignorant que anys després de la seva partida, l'Ajuntament decidí canviar-li el nom tradicional pel de carrer Adan Diehl, en honor al fundador de l'hotel Formentor i un dels iniciadors de la indústria turística a Mallorca.
«Quan vaig arribar a Montefideu, -explica l'amo en Martí- amb dos pollencins que ja hi vivien, en Martí Vila i en Sebastià Bibiloni, trobàrem una feina. Havíem de rentar botelles de begudes. Botellas de perdigones, les diuen per aquí. Al cap de poc temps, però, com que coneixia n'Alexandre Jaume Rosselló, me va col·locar a la fàbrica de fer sabó de la seva família. Se deia Jaume Hermanos i jo hi menava un camionet. Llavors, però, vaig anar a fer de taximetrista».
El centenari no fa esment al destí de qui li facilità treball. El diputat socialista Alexandre Jaume (Montevideo 1879 - Palma 1937), que també fou regidor de l'Ajuntament de Palma. Fou precisament al port de Pollença, on estiuejava, on el detingueren dia 19 de juliol de 1936. Després d'estar uns mesos captiu, l'afusellaren al castell de Bellver.
Allò que sí que diu Martí és: «l'any 68, que ha estat l'única vegada que he tornat a Mallorca des que en vaig partir, el meu cunyat em va dir 'Martí... hem d'anar alerta amb allò que deim, perquè ara governa en Franco!'. I quan vaig tornar a esser a Montefideu hi va haver el cop d'Estat d'en Bordaberry. 'Repressió a Mallorca', m'has dit? A Montefideu és cert que n'hi va haver!».
El que no ha perdut Martí és la seva facilitat per glosar. La setmana passada, quan el director general d'Acció Exterior, Jordi Bayona, visità l'Hogar Español en una acte institucional, en pogué escoltar un bon repertori, de gloses. De la que Martí està més orgullós, però, és la que va fer a Zapatero el novembre passat quan visità Montevideo per inaugurar una ampliació del centre on viu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.