La voràgine immobiliària amenaça Palma

Les noves construccions devasten la personalitat de barris com els Hostalets, el Terreno o Santa Catalina

TW
0

L'Eixample de Palma batega sota la contínua amenaça de l'especulació immobiliària. La pressió de les grans constructores assetja els antics ravals que en el seu temps foren annexionats a la capital. Aquells barris que donaven personalitat a la ciutat com el Terreno, Son Espanyolet, els Hostalets o Santa Catalina ara són els objectius de la pandèmia urbanística. Blocs de pisos, rígids, comencen a aixecar-se per aquests entorns i tapen, sense contemplacions, les típiques cases baixes caracteritzades per la seva arquitectura harmoniosa, sense que cap edifici destaqui especialment sobre l'altre.

Res quedarà de l'antic Hostalets, construït fora de les antigues muralles al final del segle XIX. Res quedarà del seu estret i característic entramat viari on es respirava un aire assossegat, aliè a l'estrès de la ciutat i que servia com a refugi al trànsit dels carrers Balmes i Aragó amb els quals limita. Ara, la falta de sensibilitat ha fet que la primera línia dels Hostalets comenci a ser destruïda. L'ampliació del carrer Aragó no s'ha fet compatible amb la conservació del tipus d'edificació.

L'Associació per a la Revitalització del Casc Antic (ARCA) juntament amb la plataforma pel parc de les Vies ha encetat una campanya per protegir els barris de Palma. «Amb el creixement urbanístic de la ciutat, aquesta harmonia s'està rompent i no és estrany trobar en un mateix carrer d'aquests barris, una descomposició arquitectònica, amb uns edificis que es mengen volumètricament aquestes petites cases tradicionals», denuncia la mateixa associació. Els hostalets precisament està rebent molta pressió immobiliària a causa de les expectatives que tenen moltes constructores a les immediacions de la zona.

Palma s'ha de plantejar quin tipus de barris tradicionals vol: ha d'optar entre conservar la seva arquitectura tradicional, que li ofereix una personalitat pròpia i especial, o entre uns edificis amb una arquitectura voluminosa, que marginen per la seva grandesa les cases tradicionals. Davant aquest panorama, ambdues entitats demanaran a Cort un pla especial de protecció per a tots aquests barris, que es troben en perill de desaparèixer per la «voragine constructiva» del moment en que vivim. Un altre exemple es troba al barri del Terreno, a les obres realitzades al carrer Polvorí, 35.

Aquest cas il·lustra un context de cases tradicionals baixes que conviuen en un edifici de nova construcció molt volumètric que dilapida qualsevol intent de resistir-se a perdre autenticitat. Santa Catalina i el Jonquet corren el mateix risc. ARCA destaca l'«aberració» d'unes obres dutes a terme a l'immoble del passadís Valdés Leal, cantonada amb el carrer Sant Magí, 42-44. «Aquesta zona és de les més antigues d'aquest raval, datada de la segona meitat del segle XIX». En aquest cas, el passadís Valdés Leal, que comunica els carrers Sant Magí i Verja està integrat dins el «catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma». El punt 10 d'aquesta fitxa de catàleg, corresponent a les ordenances diu el següent: «10.1. Element: Preservar-lo en connexió amb l'entorn de l'arraval i dels habitatges a ell vinculats visualment» i també afegeix: «10.2. Entorn: Adequar l'entorn sense introduir-hi modificacions en la seva configuració tipològica».

La nova finca de pisos que s'està construint invadeix visualment part d'aquest antic passadís. La segona denúncia fa referència a l'intent de demolició d'un edifici plurifamilar situat al carrer Miquel Marquès, 24 de Palma. Un immoble amb més de vuitanta anys d'història que suposa un exemple de les primeres construccions que es feren a Ciutat arran del Pla Calvet (1901), moment en què Palma cresqué de muralles cap enfora.

Arca i les Vies denuncien que l'Eixample ja ha patit molt els darrers anys i ha perdut molts d'elements i edificis de principis del segle XX, quan la ciutat començava a expandir-se.