És dubtós saber què pot fer més mal, si els crits desenfrenats de turistes sense «al·licients» més enllà de l'alcohol o aquest silenci tan pertorbador que neguiteja les nits d'hivern a l'Arenal. La temporada baixa no perdona la Platja de Palma i castiga una zona que somia poder liderar, algun dia, la categoria de qualitat turística.
Els hotels, els establiments comercials i de restauració s'aixequen a primera línia de la mar amb una estètica més propera a les franquícies estereotipades que no pas a la gràcia personal que caracteritza totes les illes i, en concret, Mallorca, amb molt per oferir. Ara, el 90 per cent d'aquestes botigues retolades en alemany i amb menús de «fast food» escrits en anglès resten tancades a la vegada que converteixen aquest indret petrificat en un lloc fantasmagòric a l'espera que surti el sol.
Difícilment s'alçarà un celler de cuina mallorquina en aquest emplaçament. Difícilment es reconvertirà una imatge si les grans inversions dediquen esforços a construccions de vidre i complexos allunyats de l'essència cultural i social d'aquesta terra. La Platja de Palma d'avui és el reflex del que ha estat aquesta zona per a les institucions públiques: una zona de negocis regentada per grans empresaris. Els resultats més negatius es concentren al nucli urbà de l'Arenal i es comencen a manifestar símptomes d'amenaça a Can Pastilla.
La darrera «polèmica» de traslladar una seixantena de transeünts de l'alberg Can Pere Antoni a un hotel ubicat a segona línia de l'Arenal suscita seriosos dubtes sobre la credibilitat dels hotelers. És sumament qüestionable el suposat «mal» a la zona que puguin causar una cinquantena de persones «amb dificultats laborals» que s'haurien d'haver reallotjat ja en un establiment situat en un carrer que no despunta, precisament, per estar vivint una època gloriosa «d'esplendorositat» turística.
En canvi, pels empresaris turístics és «intocable» el mal gust d'un turisme, sense control, que, per si mateix, contribueix a degradar una imatge que ja decau per sí sola. La reconversió de la zona es fa molt evident als entorns urbans, a les ofertes bàsiques (comercials, gastronòmiques i lúdiques), als serveis públics, com per exemple el transport. L'actuació «més clara» fa referència als renous i la inseguretat relacionada amb la venda ambulant, però també, amb un entorn «agressiu» causat per determinats bars que desenvolupen activitats d'«animació».
A tot això s'hi uneix la degradació urbana de Platja de Palma amb una ocupació «massiva» i «desordenada» dels espais públics i la inseguretat com a conseqüència de les activitats lúdiques que giren entorn els macrocentres de diversió que provoquen situacions «violentes» de clients en estat semietílic. L'oferta comercial necessita un tractament homogeni i estètic. I és que qualsevol que passegi ara per la zona, s'adona que aquesta oferta és «excessiva» i «repetitiva».
El 19 de desembre es tancaren els terminis per presentar els treballs del Concurs Internacional d'Idees per a la definició del pla director de la Platja de Palma, sense cap crèdit consignat per dur-lo a efecte. Un total d'onze treballs s'hi presentaren.
Segons el calendari, el concurs estarà decidit el mes de febrer del 2008. Tot això després de molts d'anys d'haver començat a parlar-ne. A la reconversió els sectors implicats reclamen un PERI a l'Arenal i Can Pastilla que impliqui l'esponjament d'edificis obsolets per a espais lliures, la urbanització de zones limítrofes per fer un intercanvi de places turístiques, la construcció d'equipaments o la compra de sòl per realitzar operacions d'intercanvi i compra de solars. Malauradament, aquest no és l'únic problema: les administracions no han estat capaces d'arreglar, mentrestant, els petits i els grans problemes de la zona.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.