Quan es compleixen setanta-cinc anys de la seva mort, el llegat d'Antoni M. Alcover continua vigent, en opinió de Magdalena Gelabert, directora de la Fundació Pública que du el nom de l'insigne mossèn manacorí, vertadera icona en el procés de recuperació d'una llengua i d'una cultura que, ara més que mai, semblen necessitar un nou impuls.

"Fins a quin punt és actual la figura d'Antoni M. Alcover?
"La figura de mossen Alcover no ha passat en absolut de moda; és més, els seus plantejaments vitals i la seva obra conserven una extraordinària vigència, ja que una llengua "fins i tot les normalitzades" sempre precisarà de persones com ell, capaços d'aglutinar el gust per les paraules, l'amor per l'idioma, entès com a element articulador d'una cultura, a partir de la idea que sense llengua no hi ha cap cultura que pugui sobreviure.

"La promoció de la llengua catalana ha abandonat el seu vessant popular per acabar reduïda a un cercle elitista?
"Sempre hi ha hagut dificultats a l'hora de promocionar la llengua catalana, el mateix Alcover descriu en els seus dietaris els problemes als quals va haver de fer front, entre d'ells les burles de gent il·lustrada. Que hi hagi persones amb capacitat de lideratge que canalitzin un poc aquesta tasca no té perquè ésser dolent, sense que això suposi abandonar el contacte directe amb la gent del carrer, que fa un ús normalitzat de la lengua. Aquests líders poden fer una gran feina en la promoció del català i no han d'ésser, per força, intel·lectuals ni formar part de cap elit. Un exemple: un grup de joves de Txèquia varen aprendre, fa poc, el català moguts, únicament, per la seva admiració cap al tenista Rafel Nadal. La qüestio clau és que les persones que tenen capacitat d'influència sobre els ciutadans estimin de veres la lengua que parlen i que manifestin sempre l'orgull d'ésser catalanoparlants.

"Està realment amenaçada la llengua catalana a Mallorca?
"Si l'analitzam des d'una perspectiva filològica o literària, jo diria que el català a Mallorca es troba en un bon moment "basta veure com ha anat la Fira de Frankfurt" i tampoc ja no es qüestiona la unitat de la llengua, excepte en cercles molt minoritaris. En canvi, pel que fa a l'ús social "i a la seva presència als mitjans de comunicació" la cosa canvia molt i, de fet, aquí es posen de relleu les importants mancances que pateix el català en aquests àmbits.

"Els poders públics miren cap a una altra part davant aquestes mancances?
"Els poders públics haurien de deixar ben clar què volen fer i cap a on volen anar en matèria lingüística. Jo no dubt que tothom intenta fer les coses el millor que sap i pot, però és evident que manca una posició més ferma a l'hora de reflexionar sobre el futur de la nostra llengua. Més que actuar a impulsos o de manera mecànica, seria bo planificar el que s'ha de fer, sense no oblidar mai que una llengua no pot crear barreres fictícies ni tancar portes, sinó en tot cas obrir-les. Per tant, la promoció de la nostra llengua s'haurà de fer sempre des d'una perspectiva integradora, tant pel que fa a la gent d'aquí com per la que ve de fora.

"La multiculturalitat és incompatible amb el ressorgiment d'una llengua minoritària?
"D'entrada, jo defens totes les llengües (actualment n'hi ha unes 6.000 al món, el 90% de les quals està en perill d'extinció), perquè crec que són una expressió cultural única i perquè la uniformitat lingüística acaba duent a la uniformitat de pensament. El problema és quan conviuen diverses llengües "com és el nostre cas", perquè llavors una d'elles ha d'ésser l'articuladora de la societat, sense infravalorar els altres idiomes. És aquí on tenim el problema, ja que el català encara no ha assumit aquesta funció articuladora.