El Consell pretén fer en 6 anys tot el conveni de carreteres

Demanarà a Madrid la capacitat de gestió per acabar les obres molt abans del 2017

El conseller d'Obres Públiques, Antoni Pascual, amb la presidenta Armengol i amb Alemany, durant el ple d'ahir. | M.À.B.

TW
0

El Consell pretén fer en quatre o en sis anys les carreteres incloses al nou Conveni viari, signat divendres passat i que té un termini d'execució de 2007 a 2017. Per poder fer les obres abans del previst, demanarà al Ministeri de Foment que li encomani la gestió dels projectes, valorats en 431 milions. El Govern central, però, se'n reserva la revisió. Així ho avançà ahir en el ple del Consell el vicepresident i conseller d'Obres Públiques, Antoni Pascual, en resposta a una interpel·lació de la popular Mabel Cabrer.

«M'agradaria enllestir tot el conveni en aquesta legislatura», afirmà Pascual que, després de reconèixer que l'aposta és «molt ambiciosa», allargà el termini fins a sis anys. L'objectiu de la institució és que, almenys les obres més prioritàries "entre elles els accessos a Palma, però també algunes variants" estiguin fetes.

Si Madrid concedeix l'encomana de gestió, el Consell negociarà amb les adjudicatàries el pagament a terminis de les obres i les anirà cobrant quan el Govern central les inclogui als pressuposts. La primera obra que es farà serà la d'ampliació del tercer carril de la via de cintura (fins al túnel de Gènova), que es podria adjudicar abans que acabàs l'any o a principis de l'any vinent. També serà prioritària la variant de Son Servera.

Amb tot, reconegué el conseller, el primer que es farà serà l'estudi de mobilitat, previst al Conveni i dotat amb un milió d'euros. Serà d'acord amb aquest estudi, que es decidirà si els 105 milions d'euros prevists per a accessos a Palma són per construir el segon cinturó. La priorització de la resta d'actuacions es fixarà en una comissió de seguiment que s'ha de constituir de manera immediata.

El Consell ja ha començat a executar obres del Conveni que s'han de finançar amb la partida de 254'4 milions d'euros que ha d'aportar la mateixa institució insular. Uns 254'4 milions que, segons avançà ahir Pascual, es finançaran amb recursos propis de la institució, però també amb aportacions del Govern balear per mitjà de convenis.