Malnoms: l'herència del clan conserva la seva força als pobles de Mallorca

Per a Rosa Planas, llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana, a més d'autora del libre Els malnoms dels xuetes a Mallorca, els estudiosos dels malnoms «han abordat el seu estudi des d'una perspectiva lingüística, però sense tenir gaire en compte la perspectiva històrica». El malnom "recorda Planas" «tenia una connotació descriptiva, feia al·lusió a qualque tret físic, i definia un poc la persona».

Altres factors que s'han de tenir en compte pel que fa als malnoms són la seva transmissió oral "que el converteix en un fenomen inestable", la influència del castellà en la formació d'alguns malnoms o la seva manipulació voluntària, com a mecanisme d'ocultació d'un origen que es vol tapar, com de fet va passar amb cognoms xuetes que varen ser substituïts per malnoms, per esborrar el rastre d'algun dels llinatges d'ascedència jueva.

Tradicionalment els malnoms han abundat més en aquells clans familiars més extensos, «on hi havia més individus i, per tant, es feia imprescindible crear noms extralegals específics per diferenciar el seus membres», apunta Rosa Planas, qui afegeix també que «el malnom és hereditari, però fins que s'institucionalitza passa un cert temps, en què la seva continuïtat perilla».

Si bé sembla que l'origen dels malnoms és clar, en canvi hi ha més dubtes del perquè del seu actual ressorgiment a molts de pobles de la part forana de Mallorca, sobretot quan fa uns anys semblava viure un evident declivi. Per a Rosa Planas, aquest fenomen «és símptoma d'una llengua viva, que desprèn vigor i demostra tenir una bona salut. Fa trenta o quaranta anys la nostra era una societat cohibida i acomplexada, i a la gent no se li ocorria mai utilitzar malnoms en una escenari social tan poc espontani».

Avui, en canvi, el ressorgiment dels malnoms pot tenir molt a veure amb la necessitat de reforçar mecanismes de cohesió social, en una Mallorca cada vegada més cosmopolita i multicultural. Per a Rosa Planas, l'ús dels malnoms pot respondre «a la necessitat de generar una resposta social a la percepció d'una intromissió provocada per l'arribada d'altres persones que 'ocupen' el teu territori». En aquest sentit, és un fet "continua Planas" que «el malnom és un símbol que permet avançar cap a una major cohesió del clan i permet a la persona sentir-se part d'un col.lectiu que actua per criteris de defensa i cohesió grupal».