Joan Pere Le Bihan Rullan és el director general de la Bressola,
la xarxa d'escoles d'immersió lingüística en català a les comarques
catalanes de l'Estat francès, és a dir la Cerdanya, el Rosselló, el
Conflent, el Capcir i el Vallespir. Le Bihan porta tota una vida
dedicada a la lluita pel reconeixement del català a l'altra part de
la frontera. Fa algunes setmanes vingué a Palma per presentar-hi el
llibre La realitat d'un somni: trenta anys d'escoles catalanes a la
Catalunya del nord.
"Què es pot trobar en aquest llibre?
"Aquest llibre fa un repàs dels trenta anys d'història de les
escoles Bressola, des del seu naixement, el 1977, fins a
l'actualitat. Molts pensen que l'escola Bressola va néixer com un
calc de les escoles del Principat, però no és així. A Catalunya, el
1977, les escoles d'immersió lingüística encara no hi existien. La
Bressola és fruit de la pròpia evolució de la Catalunya Nord. En
tot cas, el sistema que ens serví de model fou el que, des de feia
uns pocs anys, utilitzava l'Ikastola al País Basc Nord. De fet,
aquell sistema educatiu serví d'exemple per a la resta d'escoles
d'immersió lingüística en llengües minoritàries de l'Estat francès,
com és el cas de la Calandreta a Occitània.
"El percentatge de catalanoparlants a la Catalunya Nord és
molt baix. Què fa que determinats pares triïn escolaritzar els seus
fills a la Bressola?
"És veritat. Molt poques persones
empren el català com a llengua vehicular allà dalt. El que passa,
però, és que en els darrers anys saber parlar en català s'ha
revaloritzat socialment. La Bressola és la xarxa d'escoles més
cèlebre dels Països Catalans. Actualment, tenim set escoles de
primària i una de secundària, amb més de 600 alumnes. Els infants
que procedeixen de famílies catalanoparlants són una part molt
minoritària. La majoria provenen de famílies francòfones, d'origen
català o no, que valoren el nostre sistema educatiu, no només per
la immersió lingüística, sinó també per la nostra línia pedagògica.
També n'hi ha que són conscients que l'Estat francès els ha «robat»
la llengua i volen que els seus fills la recuperin.
"Quins són els principals problemes de la Bressola?
"Ara per ara, la manca de professors. És difícil trobar professors
nord-catalans que puguin exercir la seva tasca docent en català.
Actualment, depenem de professors principatins o valencians, que
són un 70 per cent del professorat. De mallorquí, encara no n'hem
tingut cap. Els professors autòctons només suposen un 30 per cent,
entre els quals hi ha alguns exalumnes de la Bressola. El proper
curs volíem obrir un centre en un altre poble, però la manca de
professors ho fet impossible.
"Quin criteri seguiu a l'hora de triar el poble on ubicar una
escola Bressola?
"Doncs que hi hagi una sensibilitat ciutadana cap a la llengua i,
sobretot, que el batle en qüestió ens doni facilitats a l'hora de
trobar un terreny on instal·lar-nos.
"Vós sou fill de mare sollerica. Té això alguna cosa a veure
amb la vostra implicació en la recuperació de le llengua?
"La veritat és que no em relacion gaire amb els descendents de
sollerics que estan a França. Alguns són més francesos que els
mateixos francesos. La Bressola, però, fa una tasca important. El
fet que hi hagi una escola d'immersió lingüística en català en un
territori on tant ha reculat aquesta llengua, com és la Catalunya
Nord, ajuda que els Països Catalans prenguin consciència de la
necessitat de fomentar l'ús de la llengua. Que et penses que n'hi
hagi molts, de perpinyanesos, que sàpiguen per quin motiu el palau
de la seva ciutat es diu «dels Reis de Mallorca», i que aquesta
ciutat fou, durant època medieval, la capital continental del Regne
de Mallorca?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.