Milers de quilòmetres els separen de ca seva. Són els temporers que a través del sindicat Unió de Pagesos vénen a Mallorca, un total de 300 cada any. Enguany n'han vengut devuit a treballar a la finca del pagès vilafranquer Antoni Galmés, conegut com Toni Verd, que de petit ha crescut entre terrossos perquè el seu pare també era agricultor. La majoria de temporers que hi fan feina són de Colòmbia, però també n'hi ha de Nicaragua i de Romania, i passen uns mesos a la finca d'Auvedellet Boscana cultivant des de melons i pebres coents fins a síndries i tomàtigues. En el grup hi ha un total de quatre dones.
Tots coincideixen en el mateix: vénen perquè les condicions econòmiques del seu país són dolentes i volen una feina digna, que els permeti qualque cosa més que subsistir a la seva terra. Alguns d'aquests pagesos de la finca d'Auvedellet coneixen des de fa anys Toni Galmés ja que han repetit l'experiència: «Tenim un bon patró i val la pena fer-hi feina», diu Menandro Enríquez, que acaba d'aterrar de Lleida. Per algunes, com és el cas de la camperola Liyen Arisa, l'esforç de deixar la família enfora li ha servit de molt, ja que aviat tendrà un ca seva: «Amb aquest ja són quatre els anys que he vengut i amb els diners d'enguany puc dir que ja la tendré; puc tenir una bona qualitat de vida perquè el canvi de moneda és molt bo». Un dels somnis que tenen la majoria d'aquests temporers és comprar-se una casa amb el que guanyen aquí. Julián comenta que «a Colòmbia un dia de jornal et surt per quatre euros», en canvi aquí l'hora la cobren a 4'69 euros i treballen unes dotze hores diàries.
El colombià Menandro Enríquez, que tenia un negoci de lactis, hagué de tancar les portes de la botiga perquè el Govern del seu país decretà la seva terra com a zona desastrosa, ja que des de fa anys el volcà Gatera està en actiu: «Aquesta alarma que creà el nostre govern a la zona ens deixà molt malament; al meu poble, Guepsa, ara tenim una situació econòmica molt complicada, perquè els turistes no vénen i no s'atorgaren més permisos de construcció».
Així, segons relata Enríquez, un total de 65 persones del seu poble han arribat a la península per aconseguir una bona feina. Tots coincideixen a assenyalar que no és fàcil prendre la decisió de partir cap a Mallorca, ja que allà deixen la seva família. Alguns s'entristeixen molt: «La meva filla ha emmalaltit; entre tots cuinam el nostre menjar típic colombià i així l'enyorança no és tan forta».
Per no sentir-se tan tot sol, Julián Gevara ha vengut amb la seva dona, però malgrat tot enyora l'afecte de la seva família. Tanmateix assenyalen que l'experiència és enriquidora: «És bo conviure amb gent d'altres països i aquí tenim un bon patró», diu Gevara, que assenyala que Mallorca està més desenvolupada que Colòmbia, tenint en compte que allà la majoria dels treballs del camp es fan de manera manual. I és que aquesta és una forma de conèixer món, segons explica la jove de vint anys Carolina Soler: «Estic aprenent coses i això em permet treballar al camp».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.