Un total de 10.481 persones estan en llista d'espera quirúrgica per sotmetre's a una intervenció, un 17'7 per cent menys que el mes d'agost de 2003, en què el nombre de pacients era de 12.729. Així ho explicà ahir en roda de premsa la consellera de Salut i Consum, Aina Castillo, qui recordà que el temps d'espera a final del mes passat era de 52'08 dies de mitjana, la qual cosa suposa una disminució de 35 dies respecte de 2003, quan la demora mitjana fou de 87'26 dies. Castillo féu balanç de l'evolució de les llistes d'espera i destacà que «aquesta reducció ha estat possible tot i que la població amb targeta sanitària ha crescut quasi un 20% a les Illes», ja que ha passat de 864.446 el 2003 a 1.031.606 enguany.
Segons les dades, vuit de cada deu pacients s'operen abans dels tres mesos i en 4 anys el nombre d'intervencions ha augmentat un 30 per cent. «Des de fa més de dos anys no hi ha cap pacient que esperi més de 6 mesos per ser intervingut», afirmà Castillo, qui assenyalà que el 2003 «hi havia 891 persones que esperaven més de 6 mesos per una intervenció quirúrgica». El director gerent del Servei Balear de Salut (Ib-Salut), Sergio Bertran, destacà l'evolució de la demora per centres hospitalaris. Durant aquests quatre anys, Son Dureta ha passat d'una mitjana de 86'38 dies d'espera a 53'49; l'hospital de Manacor, de 116'06 dies a 51'43; Son Llàtzer, de 75'41 a 50'71; Can Misses d'Eivissa, de 60'85 a 56'96; i Verge del Toro de Menorca, de 82'14 a 49'86 dies.
Pel que fa a la quantitat d'operacions quirúrgiques programades que s'han fet en els centres públics, s'ha passat de 49.467 del 2003 a les 64.090 de 2006. Bertran subratllà la col·laboració dels hospitals concertats (Creu Roja i Sant Joan de Dèu) i de Gesma, que han estat «pilars bàsics» per poder assolir la davallada en els dies d'espera i en l'augmnet del nombre d'intervencions. Així mateix, afirmà que tan sols el 2006 en aquests hospitals es realitzaren 13.888 intervencions. Durant la presentació, també es presentaren les dades d'evolució de les llistes d'espera de consultes a especialistes i proves diagnòstiques, que Bertran afirmà que «durant aquests quatre anys han baixat un 50 per cent, ja que han passat de les 45.503 persones de 2003 a les 22.802 de 2007».
Per la seva banda, el director assistencial de l'Ib-Salut, Lluís Alegre, explicà que la mitjana d'espera per visitar el metge especialista i fer-se proves diagnòstiques se situà en 16'8 dies el mes de març passat, xifra que suposa 32 dies menys que el 2003. Les dades per centres sanitaris són les següents: Son Dureta, 13 dies; Son Llàtzer, 15 dies; Manacor 19 dies; Can Misses, 18 dies, i Verge del Toro, 23 dies. Castillo insistí que «aquestes dades no es deuen a un miracle, sinó a un increment de feina i de pressupost», que ha pujat de 680 milions d'euros el 2003 a 1.080 milions per al 2007, xifra que suposà un increment d'un 60 per cent. Finalment, la responsable de Salut destacà que aquestes xifres situen les Illes Balears com «la segona comunitat autònoma amb millors dades en llistes d'espera, segons un informe del Ministeri de Sanitat». Així mateix assenyalà que cap pacient no s'ha acollit encara al Decret de garanties de demores.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.