La diversitat lingüística de l'Estat italià és, per ventura, la més desconeguda d'arreu d'Europa. La diferència dialectal entre variants crea un fenomen que a l'Estat espanyol seria considerat com a insòlit: els quioscs de les estacions de tren venen diccionaris de, posem per cas, italià estàndard - calabrès o italià estàndard sicilià.
-El francoprovençal es parla a la Vall d'Aosta, que es troba dins Itàlia; una petita part del cantó de Ginebra, a Suïssa; i un bocí molt petit a França. La Vall d'Aosta és una regió històrica, travessada per la via romana que anava d'Helvètia a la Gàl·lia. Així i tot, en la toponimia perduren els noms preromànics, celtes.
-En temps del feixisme, Mussolini va intentar italianitzar la vall. A la regió hi havia un forta indústria d'acer. El dictador va atreure treballadors -més de 8.000 en pocs anys- d'altres parts d'Itàlia, com de Calàbria, per estendre la llengua italiana. L'any quaranta va intentar italianitzar els llinatges d'origen francoprovençal. Afortunadament, va ser enderrocat del poder, sense que aquest projecte s'assolís. El 1946, hi hagué una consulta popular sobre si la forma de l'Estat havia de ser una monarquia o una república. Els partidaris de la república foren majoria. Aquell any es decretà que la Vall d'Aosta seria bilingüe. En francès i italià, però. No fou fins els anys vuitanta que Itàlia reconegué l'oficialitat de la llengua.
A part de la gran varietat dielectològica, però, a Itàlia es parlen altres llengües: alemany, friülès, català, o francoprovençal.
Precisament ahir arribà a Palma Guido Corniolo, de la Vall d'Aosta, on es parla francoprovençal, per participar al cicle de 'La Romània Conflictiva'.
-Quin és el domini lingüístic d'aquesta llengua?
-Quin nombre de parlants té?
-La situació és molt desigual arreu dels territoris. A la part francesa i suïssa es troba molt malmesa. En aquestes regions tan sols hi deuen perviure un total de 200 o 250 persones que poden parlar francoprovençal. França sempre ha considerat les llengües regionals com una supervivència folklòrica, i a Suïssa, malgrat sigui un Estat federal, es coneix que el francoprovençal no li ha interessat. A la Vall d'Aosta, però, aquesta llengua encara és viva. La parla un 80 per cent de la població de la vall, que suposen més de 60.000 persones.
-Com és que hi ha perviscut?
-Es tracta d'una vall alpina geogràficament aïllada, que ha tengut una història força particular. La vall depenia de la casa de Savoia, que fins a mitjans segle XIX, estava vinculada a França. Fins al 1861, amb la unificació d'Itàlia, la vall fou una àrea d'influència francòfona, però no italiana.
-Quin reconeixement té el francoprovençal per part de l'Estat?
-A Itàlia hi ha cinc regions que tenen un grau d'autonomia més elevat que la resta. Són Sicília i Sardenya, per qüestions d'insularitat; i el Veneto, el Sud-Tirol i la Vall d'Aosta, per qüestions històriques. L'estatut de la nostra regió reconeix com a oficials quatre llengües: el francès, per la llarga tradició de relació amb França; l'italià, perquè és la llengua de l'Estat; el francoprovençal, que és la llengua pròpia; i el tich, que és una variant dialectal de l'alemany que es parla en un dels pobles de la vall. Així i tot, aquestes quatre llengües no es troben en situació d'igualtat. L'ensenyament del francoprovençal és voluntari, no obligatori. Afortunadament, es calcula que un 70 per cent dels escolars l'aprenen.
-Que va suposar la Itàlia de Mussolini per a la Vall d'Aosta?
-Entre els diferents territoris, hi ha un sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat lingúística? Com anomena el poble la seva llengua?
-Mira tu! La setmana passada vaig travessar el túnel de Chamonix, a la part francesa. I em vaig trobar un home de 94 anys que s'estrenyava que ell i jo parlàssim la mateixa llengua. I jo li vaig dir: 'Fotre! I és bo de veure! Baldament hi hagi la frontera enmig, la llengua és la mateixa'. Els francesos solen anomenar totes les llengües minoritàries romàniques d'una manera pejorativa, amb el nom de 'patuès'. A Itàlia també la hi anomenam, encara que, per a nosaltres, no té un significat negatiu. Fa vint anys que es va crear el Bureau Régional Etnologique-Linguistique, per crear la llengua estàndard i fixar un model per a l'escriptura. I això s'ha de valorar molt.
-Hi ha qui vincula el francoprovençal amb l'occità.
-És veritat. L'estructura de la nostra sintaxi és molt semblant a la de l'occità i, fins i tot, a la del català. El francoprovençal evolucionà entre els parlars d'oc i els parlars d'oïl, però té unes característiques prou diferenciades per ser tractat com una llengua.
-Què en deis dels mitjans de comunicació?
-Pel que fa a premsa escrita, hi ha molt poca cosa en francoprovençal. L'Stampa de Torino treu sis pàgines d'informació relacionada amb la Vall d'Aosta i, molt de tant en tant, hi inclou algun article en la llengua pròpia. Hi ha alguna revista cultural periòdica que ho treu tot en francoprovençal i la cadena de televisió estatal Rai4 hi emet 14 hores setmanals, en informatius i programes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.