TW
0

Aposta per una universitat pública de referència, amb una docència i una recerca de qualitat i un compromís decidit amb la societat de les Illes. La candidatura de la catedràtica de Física Montse Casas, sorgida de la coalició amb el catedràtic de Pedagogia Martí March, pretén aproximar-se a les necessitats de l'alumnat amb un projecte de govern «proper» i amb un consell de govern on tothom estigui representat. És, probablement, la candidatura que més s'allunya de la gestió empresa per l'actual mandat que ja finalitza d'Avel·lí Blasco.

-Si sortiu rectora, en què es notarà el canvi?
-Els estudiants són un element clau de la universitat, hem d'implicar-los en la vida universitària. Per primera vegada s'incorpora un Vicerectorat Primer de Planificació i Coordinació que treballarà de manera transversal amb la resta d'àrees per la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior. A més a més, volem agilitar tot el procés de funcionament del Consell de Govern i fomentar la participació de les diverses entitats d'estudiants.

-Quines són les principals apostes per al nou marc europeu?
-Una docència i una investigació de qualitat. Farem una aposta decidida i seriosa pels postgraus. Creim que han de tenir caràcter propi i una especialització professional, acadèmica i d'investigació. Tot això contribuirà a fer realitat el nostre objectiu d'internacionalitzar la UIB, d'atreure estudiants de fora, de connectar-la amb la societat.

-Com potenciareu la investigació?
-Volem establir estructures estables de recerca, a través d'instituts propis o mixtos. Per això la creació de mitjans humans i materials per dotar els instituts de recerca ja és una necessitat. Fomentarem la incorporació de nous investigadors.

-Com s'aconsegueix aquesta internacionalització?
-Establirem contactes amb les universitats d'arreu del món, centrarem la nostra projecció a Europa, Estat Units i Amèrica Llatina. No quedarem aquí. Hem d'obrir nous espais com a la Xina o a l'Índia. La visibilitat internacional de la UIB s'aconsegueix amb la qualitat de la docència i de la recerca i amb un sistema de projecció adequat.

-I per captar els estudiants?
-Ara s'obre la porta a la construcció de titulacions conjuntes. És important aprofitar els ajuts europeus per als postgraus i els programes de mobilitat. Per això sol·licitarem a les institucions autonòmiques l'ampliació de les ajudes per facilitar-hi l'accés als alumnes. A un estudiant se li ha d'explicar que pot cursar primer a les Illes però que si el següent curs vol anar a Barcelona, pot fer-ho i no per això deixarà de ser estudiant de la UIB. A banda d'això, s'han de traçar estratègies per fidelitzar-los: acollir-los amb tutories, fer-los un seguiment posterior i oferir-los programes d'especialització a través de màsters...

-Hem parlat dels postgraus, però quina línia seguireu respecte de les titulacions?
-L'oferta de titulacions s'ha de basar en les que ja existeixen i analitzant les necessitats i demandes socials. N'impulsarem un ampli ventall, amb prestigi, qualitat i reconeixement social. Per això cercarem un acord amb el Consell Social de la UIB i el Govern.

-La vostra candidatura s'ha definida com la més «progressista». Trencau totalment amb la línia de l'actual rectorat?
-Aquest rectorat ha tingut les coses complicades per tota la indefinició de la convergència europea. Sí que pens que ha faltat saber projectar la UIB a la societat, connectar-la amb tot el teixit de les Illes i saber vendre-la arreu del món. Nosaltres feim una aposta seriosa per una UIB competitiva, amb reconeixement i amb una docència de qualitat; aquesta és la nostra idea més clau.

-Vós fóreu la primera responsable del Síndic de Greuges a la UIB. Pot perjudicar-vos o beneficiar-vos?
-El càrrec m'ha permès tenir constància dels problemes que hi ha, estar en contacte amb la gent i tenir més experiència.