La conseqüència més immediata de l'entrada en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia serà la presentació diferenciada de dues llistes al Parlament i als consells insulars en les comicis del 27 de maig.
Els electors podran escollir per primera vegada en la història de l'autonomia candidatures diferents per al Govern balear i per al respectiu consell insular. No hi ha precedents, la qual cosa planteja incògnites als mateixos partits polítics sobre les disgressions que es poden produir en els resultats respecte d'altres eleccions.
Les variacions en la intenció de vot quan hi ha votacions conjuntes a diferents institucions és un fet. En alguns municipis s'observen en cada crida a les urnes diferències importants entre els resultats de les eleccions locals i les autonòmiques. La identificació d'un partit o candidat amb la institució prevaleix en moltes d'ocasions respecte d'altres motivacions. També existeix una tendència al «vot útil» a les eleccions de major entitat i dispersió a les més properes.
A qui pot perjudicar això a Mallorca? En principi i una vegada més, a tots menys als partits majoritaris. El votant dels populars no té més opcions i difícilment canviarà la seva papereta entre les llistes al Parlament o al Consell. Al partit s'és conscient d'això i en els darrers dies Jaume Matas ja cridà l'atenció sobre els resultats que poden oferir les llistes separades.
Dispersió del vot
A l'esquerra, la tradicional dispersió del vot contindrà aquesta vegada el factor de l'escissió del PSM. Respecte dels exmilitants de la formació nacionalista, organitzats en molts municipis en candidatures independents, caldrà esperar a veure si oferiran el seu vot al Consell i al Parlament al seu antic partit, integrat amb Esquerra Unida-Els Verds en el Bloc. D'aquesta situació en podrien sortir beneficiats els socialistes.
Els efectes de la triple elecció sobre els resultats d'Unió Mallorquina, com als de la resta, presenten altres incògnites. La identificació del partit i de la seva presidenta amb el Consell de Mallorca és evident, encara que resta per saber si pot veure afectats els seus resultats al Parlament.
«Solució» a Formentera
El fet que és conegut és que UM no era partidària que a la reforma de l'Estatut s'inclogués la separació de les llistes electorals. De fet, la qüestió fou introduïda al text a partir de l'acord entre PP i PSOE per desbloquejar la creació del consell de Formentera.
No es podia dotar la pitiüsa menor de la seva pròpia institució insular i mantenir la representació actual d'Eivissa al Parlament, exigència pitiüsa, sense augmentar el nombre de diputats. D'aquí la «solució» de les llistes separades al Consell i al Parlament.
En el que tots els partits coincideixen és el fet que les eleccions municipals, insulars i autonòmiques, per primera vegada separades, que es produiran el 27 de maig, podrien deixar uns resultats a les institucions balears que suposarien un mapa polític ben diferent dels que s'han viscut fins ara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.