La mare de la minusvàlida que morí atropellada reclama càstigs més durs

Ingrid demana respecte pels vianants i fermesa contra els infractors

11/02/07 0:00

M.GARRIDO. Palma.
Ingrid és rossa, alta i prima, i a la seva cara es marca el sofriment que està passant. «Aquí a Mallorca, no respecten els passos de vianants. No importa que siguis minusvàlid. Els conductors haurien de respectar-los i més si és minusvàlid, com ho era la meva filla. Per a això l'Ajuntament pinta les ratlles blanques al terra, no? I com pel que sembla no n'hi ha prou amb aquelles enormes ratlles blanques, els càstigs haurien de ser més durs per als infractors».

Ingrid es refereix així a l'accident que li arrabassà fa uns dies la seva filla, Myriam Lohff, de 34 anys, maca, de cabell ros daurat, i impedida de cintura per avall, des del seu naixement a Bielefeld, una ciutat alemanya.

Des de finals dels 60 els pares de Myriam venien a estiuejar a una casa que tenien a Paguera els pares del marit. Però a l'estiu de 1973 van venir amb la petita Myriam, que tenia 6 mesos i estava malalta a causa d'haver-li faltat oxigen en néixer. La família passà tot l'estiu i quan tornaren a Alemanya el metge es meravellà per la millora de la nina i els recomanà que se n'anassin a viure a Mallorca.

El 1974 la família s'instal·là a Santa Ponça. Eren cinc membres: el matrimoni, dos nins i Myriam. A Santa Ponça passaren uns anys fins que es traslladaren a Palmanova. Després d'acabar els seus estudis la vida de Myriam passà per una època tranquil·la, de lectura, contemplació i descobriments, i d'escriure el seu etern diari. La vida a Myriam li agradava, la trobava bonica, i qualsevol cosa la feia feliç. I quan complí els 29 anys conegué l'home que l'enamorà. Llavors els seus pares ja s'havien separat i vivien al carrer Jesús i ella ja treballava venent cupons de l'OID: els matins a la plaça dels Patins i l'horabaixa al Syp, davant de la seva casa.

La relació amorosa de Myriam només durà un any i mig, però donà el fruit d'un nin preciós a qui batejaren amb el nom d'Andreas Raul Lohff. Myriam sempre havia estat feliç, però el nin la curullà d'aquesta alegria que només coneixen les dones quan són mares. Andreas era un infant intel·ligent, maco i sense cap problema físic.

De dilluns a dissabte Myriam treballava més de 9 hores venent cupons, i diumenge ho dedica al seu fill. La seva vida anava vent en popa i un matí de dilluns, quan anava al seu lloc de treball i creuava un pas de vianants un camió li segà la vida d'arrel.