Per fer bona bugada, hem de menester sabó fluix

I és ben cert perquè tot el trespol està empastissat de sabó i cal anar en compte! No és d'estranyar perquè, en cinquanta anys que fa que aquesta petita indústria fa sabó fluix, se se n'ha posat molt pel terra.

En Sebastià Llull va aprendre l'ofici de Pep Gil, el fundador. Quan l'amo es retirà, el mosso en prengué el relleu. «Un temps, a Mallorca, tothom n'empleava, de sabó fluix! No només per rentar la roba: les dones també s'hi rentaven els cabells i llavors se'ls aclarien amb vinagre, i les mares hi feien net el cap dels seus fills en cas que tenguessin pois», diu en Sebastià.

El saboner es plany que els nous detergents industrials han fet que moltes d'aquestes saboneries que hi havia a l'Illa hagin desaparegut. «Així i tot, -explica- no pas gens de pena. De fet, ja només qued jo a Mallorca que faci sabó fluix negre. I no hi casa mallorquina que no en tengui un pot a la bugaderia per fer fugir les taques».

A Can Gil, cada mes en fan 3.000 quilos. Es fan tots d'una vegada en una caldera molt gran, que s'escalfa amb un forn de llenya a davall. Ha de bullir, com a mínim, durant sis hores. «Nosaltres compram l'oli brut de les fregidores dels restaurants, l'escolam i el feim bullir amb lleixiuet potàsic», diu Sebastià. Si li demanen, a Sebastià, quina n'és la fórmula, contesta que no hi cap secret. «Així com bull, hi han d'afegir el lleixiu a poc a poc. Així com les dones fan els guisats. Jo, com que fa molts d'anys que faig sabó, tot d'una conec quan n'hi ha a bastament!».

Amb els anys, en Sebastià ha anat fent altres productes de neteja: sabó fluix blanc, lleixiuet i detergents. «Aquests productes, però, no tenen cap secret. Tots són fórmules industrials ben pautades. Només basta fer la mescla amb les parts que toca i ja està».

Sigui com sigui, l'ús del sabó fluix no minva. El seu consum està tan arrelat que fins i tot el cançoner popular se'n fa ressò: «La tenia empitonada, / molt a prop de s'entrecuix. / I per fer bona bugada, hem de mester sabó fluix».