TW
0

El 30 de novembre de 2005, l'Obra Cultural Balear (OCB) renovà la seva junta, en un moment en què l'entitat es trobava immersa en un estat d'apatia i de falta de confiança. Jaume Mateu, un bunyolí de 48 anys, n'agafà les regnes i es proposà ressuscitar de les cendres tots aquells valors abandonats a la sort d'un poder polític gens afavoridor. Poeta, novel·lista i cooperant del centre d'exclosos de Can Gazà, Mateu parla d'aquesta nova etapa, un any després d'haver agafat el càrrec com a president de l'OCB per assolir el repte de fer-la renéixer.

-Fa un any vares dir: «tornaré a posar les coses al seu lloc». Ho heu aconseguit? Heu aclarit comptes?
-La veritat és que ha estat un any intens. Ens férem càrrec de l'entitat en un moment delicat, marcat per una època de manca d'iniciativa. Crec que hem donat una resposta positiva a la crisi, hem reanimat l'Obra... Sí, ho hem aconseguit...

-Quines fites s'han aconseguit?
-Hem revifat la defensa de la cultura i la llengua catalana, hem posat les bases d'una futura xarxa social i hem superat el nombre màxim de socis, ara ens acostam a 2.500 i són molts els qui ens diuen que ho estam fent bé. També hem aconseguit reforçar la Federació Llull, formada per Òmnium Cultural de Catalunya, Acció Cultural del País Valencià i nosaltres, amb la idea de fer present la llengua més enllà de les fronteres de parla catalana.

-Com ho heu fet, sota quina consigna?
-Mallorca necessita capacitat de reacció, d'armament cívic; una consciència de saber que el territori s'ha de conservar, igual que la llengua. Nosaltres volem donar resposta a aquesta consciència a través de la capacitat de diàleg.

-Capacitat de diàleg? Ho deis com si fos un camí fàcil, tenint en compte qui ens governa i la política lingüística i cultural que està duent a terme el PP...
-Hem tingut diferències amb l'Ajuntament de Palma pel fet d'haver eliminat la comissió de planificació lingüística, és cert...

-Només amb Cort? I què me'n deis del Govern i de tots els recursos que heu interposat per la seva política d'amenaça a la llengua?

-Ho hem dit per activa i per passiva. El Govern actual és el primer, en 25 anys d'autonomia, que va en contra de totes les disposicions que s'han dictat en favor del català... el Decret Fiol, per exemple, un decret trampa que vol implantar una tercera llengua a costa del català. Però els recursos encara són als tribunals, estan en marxa, recordem-ho... Hem de lluitar contra això.

-I què trobau de l'Estatut?
-Demanàvem una equiparació dels drets lingüístics i no ens han fet cas. No hi ha igualtat. El català queda supeditat al castellà. Rosa Estaràs va dir «fins aquí podríem arribar» i l'OCB lluitarà perquè sigui just el contrari, perquè sigui un «a partir d'aquí hem d'avançar»... i ho hem de reivindicar.

-Lluitar contra un poder que han votat els mateixos ciutadans... No és desesperant?
-El PP va en contra d'unes lleis que en el seu moment hi votà a favor. És un Govern molt poc legítim i això els ciutadans ho han de saber. El Govern de Matas està atemptant contra el que la gent ha votat. Han de saber que quan més ataquen el català, més socis tenim, no som els de sempre... La llengua és un dret natural.

-Digui'm un desig per al mes de maig...
-El Govern que surti de les eleccions ha de tenir molt clar quina és la llengua de les Illes i que aquesta necessita suport des de tots els àmbits. El català ha d'arribar a tot arreu i ho continuarem reclamant.