Fèlix Pons convida a fer de Palma una ciutat «acollidora i integradora»

L'expresident del Congrés pronuncià ahir el pregó de l'Estendard

TW
0

L'expresident del Congrés dels Diputats, el socialista Fèlix Pons, encetà ahir horabaixa els actes de la Festa de l'Estandard amb el tradicional pregó. Pons convidà els ciutadans «a fer de Palma una ciutat oberta, integradora i acollidora». No obstant això, precisà que ha de ser «des de la solidesa clara i inequívoca d'uns principis i d'uns valors que poden acceptar la diversitat i la pluralitat sense perdre l'ànima d'allò que representen». El polític i misser assenyalà en el seu discurs esl perills de la multicularitat. «Avui, més d'una cinquena part de la població de Palma és integrada per immigrants de les procedències més diverses», comentà Pons, que tot seguit alertà que «pot passar que a Palma, cadascuna de les comunitats es vagi establint de manera tancada en una àrea o barri determinats. Aquest procés (guetos) ja ha començat i seria un autèntic desastre que es consolidàs».

Sota el títol de Compartir els somnis, Fèlix Pons articulà un pregó escrit a mode de «paraules d'amor» cap a una ciutat que estima «apassionadament», perquè la vol ajudar a afrontar «els temps complicats que s'acosten». Sense voler fer un «impúdic exercici de nostàlgies», l'expresident del Congrés dels Diputats confessà que de petit no somiava fer el pregó de l'Estendard, sinó ser tamborer de la Sala o macer. Aquest fet, element d'identitat d'unes tradicions lligades a la història de la ciutat, serví a Pons per centrar el seu discurs en els reptes de la multiculturalitat i en la defensa d'«allò que som» com a poble, amb una llengua i una cultura pròpies.

«La nova Palma s'haurà de fer amb aquests nous ciutadans, comptant amb ells com a protagonistes de ple dret, perquè si no es fa amb ells s'acabarà fent en conflicte amb ells», afirmà Pons, per afegir que «ja no somii ser tamborer o macer, sinó poder veure el dia que una adolescent subshariana cantarà la Sibil·la o que un xinès serà tamborer de la Sala». Així, «si la Festa de l'Estendard és la festa de tots, la Palma de demà també serà la Palma de tots».