El Parlament balear ha tingut una intensa activitat legislativa durant aquest darrer any de legislatura, amb una vintena de projectes de llei aprovats sense comptar els de pressuposts i mesures tributàries per a l'any que ve, tractades en el ple la setmana passada.
Dels projectes que el Govern ha dut a la Cambra, la majoria corresponen a legislació en matèria social i sobre administracions, tant públiques com privades. Quatre de les de caràcter social han estat impulsades per la Conselleria de Presidència i Esports: el projecte integral de la joventut, el de la dona, el de l'esport i l'integral de l'atenció dels drets de la infància i de l'adolescència.
Precisament per la seva incidència social, aquests projectes de llei han tingut una tramitació en què s'han volgut recollir les demandes de sectors de població afectats i, en la majoria dels casos, esmenes i propostes presentades pels grups de l'oposició en el Parlament.
Tot i això, aquest grups han al·legat que el Govern no ha estat suficientment ambiciós en les seves propostes legislatives i a més d'això ha denunciat que neixen amb una partida pressupostària insuficient per al seu desplegament i aplicació.
L'altra conselleria amb una major aportació de projectes de llei ha estat la d'Interior, també amb quatre presentats a la Cambra: el de cossos i escales de l'Administració, el de Funció Pública, el municipal i de règim local i el de capitalitat per a Palma de Mallorca. Aquesta darrera ha estat la que ha tingut una tramitació més complicada i polèmica, fins al punt que el Grup Mixt -integrat per UM, socis de governalitat del PP- es negà a votar-la favorablement per considerar que suposa una invasió de les competències urbanístiques del Consell de Mallorca. L'enfrontament polític pot acabar en un recurs en els tribunals contra la llei, segons han avançat des de la institució insular.
Altres projectes de caràcter administratiu aprovats enguany al Parlament legislaran sobre els arxius i el patrimoni documental, el patrimoni històric, els museus, el sistema bibliotecari o la compilació del Dret Civil. Enguany també s'ha aprovat la creació de dos nous col·legis professionals: el de dietistes-nutricionistes i el de publicitaris i relacions públiques. El projecte inicial d'aquest darrer s'hagué de retirar per incloure els periodistes, fet al qual s'oposà majoritàriament la professió.
Una de les decisions més polèmiques de l'any en el Parlament fou quan el Govern sol·licità allargar el període de sessions durant l'estiu per poder accelerar la tramitació de disset lleis autonòmiques que restaven pendents, per por de no poder treure-les endavant abans del final de la legislatura. Això significava deixar la Cambra «sense vacances», a més de mantenir plenaris el mes de juliol i avançar-los a principi de setembre, mentre que el mes d'agost es mantindrien les comissions i les ponències. Un fet sense precedents.
Finalment, alguns dels plens de juliol s'hagueren de suspendre perquè el Govern encara no havia enllestit tot el treball sobre algunes lleis com per dur-les al Parlament. L'oposició criticà l'Executiu per aquest fet, al qui també retragué que hagués fet «demagògia» sobre la feina extra dels parlamentaris.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.